Anselm d'Osta

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Anselm d'Osta

Filòsof, anandiator dla scolàstica.

Anselm a l'era nassù al Borgh ëd Sant Ors, an Osta vers la fin dël 1033 e a l'é mòrt ai 21 d'avril dël 1109, a Canterbury.

Fieul dël lombard Gondulf e dl'aostan-a Ermemberga, ij sò a j'ero nòbij e rich (soa mare a l'era gropà a l'àuta noblëssa alman-a e amparentà coj cont ëd Savòja). A l'avìa ëdcò na seur, Richera, sposa ëd Borgond, sgnor ëd la Tour de Villa, dont ël fieul Anselm a sarà vësco ëd Londra.

Anselm a vorìa fesse beneditin, ma sò pare a l'era contra. Mòrtie soa mare, Anselm a pija la decision d'andessne.
A riva al monasté dël Bec, an Normandìa, fondà da Erluin dël 1034, anté che l'arnomà Lanfranch da Pavìa a mostrava filosofìa. Anselm a ciama d'esse admetù ant ës convent ëd beneditin e as fa religios, a vintesset agn. Finì ël novissià, a l'é ordinà prèive.
Cand Lanfranch a passa a la diression ëd n'àutr monasté, Anselm, ch'a l'avìa trant'agn, a l'é soasì për sucedje ant l'ufissi ëd prior dël Bec. Dl'ost 1078, mòrtie Erluin, fondator e prim abà dël Bec, a l'unanimità ij religios a soasisso Anselm për sucedje 'me abà. A restrà abà për quìndes agn, për peui dventé dël 1093 arsivësco ëd Canterbury. Dël 1098 a l'ha partissipà al consili 'd Bari.

A l'ha anstituì an Anghiltèra la festa dl'Imacolà Concession e a-j son ëstaje atribuì vàire miràcoj.

A l'era stàit sotrà ant la catedral ëd Canterbury, ma apress ël sisma d'Anghiltèra ij sò rest a son andàit përdù. Chèich arlichia salvà a l'é stàita conservà ant la cesa ëd Sant Ësteo ëd Bològna, dont n'òss a l'é stàit peui mandà an cadò a la catedral d'Osta, anté ch'a l'han arseivulo ël 1m d'avril dël 1760.

Canonisà dël 1494, dël 1720 a l'é stàit diciarà dotor ëd la Cesa.

Euvre[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • De grammatico (1075-1085).
  • Monologion (visadì Dëscors da chiel sol, 1076).
  • Proslogion (visadì Dëscors adressà a j'àutri, 1077-1078). Ambelessì Anselm a dësvlupa so avosà argoment ontològich.
  • De libertate arbitrii (1080-1085).
  • De veritate (1080-1085).
  • De casu diaboli (1085-1090).
  • Epistola de incarnatione Verbi (1092, prima version; 1094, version final).
  • Cur Deus Homo? (1098).
  • De conceptu virginali et originali peccato (1099-1100).
  • Meditatio redemptionis humanae (1099-1100).
  • De processione Spiritus Sancti (1102).
  • Epistolae de sacramentis (Epistola de sacrificio azymi et fermentati/Epistola de sacramentis Ecclesiae) (1106-1107).
  • De concordia praescientiae et praedestinationis et Gratiae Dei cum libero arbitrio (1107-1108).