Architetura minimalista

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Pavajon alman a l'Esposission ëd Barslon-a

L'architetura minimalista a l'é la na sòrt d'architetura contemporania ch'a aplicà 'l minimalism, ën prinsipi conforma al qual tut a dev esse arduvù a sòj element necessari. Ël disegn minimalista a l'é stàit anfluensà an manera ancreusa da l'architetura vernacolar giaponèisa. L'euvra dj'architet plasticista a l'é un-a dle pi grande sorgiss d'ispirassion dij minimalista: an efet ël plasticism a l'ha spantià l'ansem d'idéje ch'a podìo esse esprimùe con mach dle linie e dij pian.

L'architet Ludwig Mies van der Rohe a l'ha adotà ël mòt "Less is more" (Men a l'é 'd pì) për descrive sta costuma estética 'd rangé le vàire componente necessarie d'ën palass creand n'ampression d'estrema semplicità. Minca detaj a l'é studià për serve pì che 'n fin sol: pr'esempi 'l paviment a l'é 'dcò 'n radiator, o 'n foalé massiss as fond con na cita stansia da bagn.

Ël progetista Buckminster Fuller a l'ha adotà ël mòt dj'angigné: "Fé 'd pì con men", ma sòj concet as arferivo 'd pì a l'angegnerìa e a la tecnologìa che a l'estética. Ën sens sëmijant a l'era col dël disegnator industrial Dieter Rams, dont ël mòt a l'era na version cangià 'd cola 'd van der Rohe: "men, ma mej".

Le struture a deuvro 'd disegn elegant e sempi; le decorassion a son pòche o gnun-e. Lë studi dij get ëd lus elétrica e natural, le forme e jë sbòss geométrich fondamentaj, la selession d'ën nùmer soasì ëd caràter arcorent për l'unità dl'euvra, l'usage 'd combinassion ëd color luminos e 'd bon gust (ëd sòlit ij color e ij materiaj con sò aspet natural) e le finidure sclinte e fin-e a son le variàbij ch'a anfluenso la blëssa 'd na strutura minimalista. Marlàit dovrand la blëssa d'ën material natural con d'arvestiment an pera, ver bòsch e metal tratà, a produv d'architeture e d'interior semplificà ma prestigios. Ël balansament dla luminosità e 'l contrast dle tinte dle surfasse a peul dësvlupé e amelioré l'estética.

La strutura a peul avèj 'dcò d'oget industriaj gropà al temp ëd cand l'é stàita batìa (làmpade, stuve, tecnologìe eletrodomèstiche e via fòrt), dle componente ciàire e drite (mur, scale), coercc piat o apoprè piat, dë spassi negativ piasos e 'd larghe fnestre për fé rintré tanta lus.

Ël minimalism e la fantassiensa a l'han contribuì a l'architetura avnirìstica dla fin dël sécol XX e lë stil contemporani dle mobilie 'd cà. L'architetura 'd cà minimalista a l'ha 'dcò fàit famos la cusin-a o 'l salòt duvert dël dì d'ancheuj, anté che le stansie a comùnico fra lor e ij trames interior nen fondamentaj a-i son pa pì.

Luis Barragàn a l'é n'àutr esempi d'architet minimalista. Conforma chiel l'architetura minimalista as consentra sla liura fra pian përfet, iluminassion eleganta e atenta considerassion djë spassi veuid lassà da j'oget tridimensionaj risparmià. J'architeture minimaliste pì piasose, fra 'l rest, a son nen vreman minimaliste grassie a sòj materiaj con finidure spatussante e soa grandeur.

Concet e proget[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël concet minimalista a veul nen dì gavé dabon tut. La semplicità a l'é mach gavè lòn che, s'a manca, a cangia pa la sostansa. Cand na linia ornamental o 'n motiv decorativ a l'é chiel istess sempi, e a l'é gropà an manera s-ciassa con la sìntesi general, a peul resté, e a peul resté mach përchè gavelo a danegërìa la forma dl'oget e soa përcession sostansial. Ant l'architetura minimalista la ripetission strutural a ardrissa l'aspet.

J'essense a son la lus, la forma, ël detaj dël material, lë spassi, ël pòst e la condission uman-a. J'architet minimalista a devo arflete dzora st'essensa e scotè le figure considerand pa mach le qualità fìsiche ëd na costrussion. An dzorpì, a devo consideré ëd fasson ancreusa la dimension spiritual, dagià che lòn ch'a gavo da l'architetura, l'osservator a peul artrovelo ant sò spìrit.

Ël material a l'é sèmper natural e sòn as gropa a la vrità dla materia, rispetosa ëd soe caraterìstiche. Ës concet a l'é nassù dël tard Eut-sent, col moviment Arts and Crafts e chèica branca dl'Architetura Art Nouveau.