Beppo Levi

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Beppo Levi

Matemàtich piemontèis.
Beppo Levi a l'era nà a Turin ai 14 ëd magg dël 1875 e a l'é mòrt a Rosario (Argentin-a) ai 28 d'agost dël 1961.

A l'era fieul ëd Giulio Giacomo Levi e Sara Diamantina (Mentina) Pugliese, quart ëd des frej.
A l'ha frequentà a Turin l'Anstitù técnich Sommeiller e peui a l'ha studià Matemàtica a l'Università ëd Turin. A l'é laureasse ai 6 ëd luj 1896 con Corrado Segre tanme relator ëd la tesi, ch'a tratava dla teorìa dle singolarità dle surfasse. Antra j'àutri sò professor a-i son ëstaje Enrico d'Ovidio, Giuseppe Peano e Vito Volterra.

Ël travaj ant le scòle[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dal 1896 al 1899 a l'é stàit assistent a la Scòla ëd dissegn e ëd geometrìa projetiva e descritiva dl'Università 'd Turin, an corëspondensa dla cadrega ocupà antlora da Luigi Berzolari. A l'é vnùit peui ancarià ëd matemàtica al liceo ëd Sàssari (1900), resior ëd matemàtica a la Scòla normal fomnin-a ëd Vërsèj (1900-1901) e peui an cola ëd Beubi (1901); apress a l'é stàit resior ëd matemàtica a l'Anstitù técnich ëd Bari (1901-1902), a l'Anstitù técnich ëd Piasensa (1902-1903) e a la fin, dal 1m ëd novèmber 1905, a l'Anstitù técnich ëd Turin (1905-1906), anté ch'a l'ha otnù l'ordinarià.

La cariera a l'università[modìfica | modifiché la sorgiss]

Al 1m dë dzèmber 1906, séghit a la vitòria a 'n concors, Levi a dventa professor universitari, ciamà a la cadrega ëd Geometrìa projetiva e descritiva dl'Università ëd Càliari.
Dël 1909 as maria a La Tor con Albina Bachi.
Ai 16 dë dzèmber 1910 a l'é nominà, torna për concors, a la cadrega d'Anàlisi algébrica a l'Università ëd Parma. Ambelessì da l'ann universitari 1912-1913 al 1922-1923 a ten ëdcò l'ancàrich ëd Geometrìa analìtica. Ant j'agn 1918-1921 a l'é présside ëd la Facoltà ëd siense fìsiche, matemàtiche e naturaj. Dal 1924-1925 al 1927-1928 a ten ël cors ëd Matemàtica special për chìmich e an coj agn a l'é ëdcò présside dla Facoltà ëd siense chìmiche.
A Parma a nasso ij sò tre fieuj: Giulio, Laura e Emilia. Dël 1925 a sot-signa ël manifest dj'anteletuaj antifassista ëd Benedetto Croce.

Al 1m dë dzèmber 1928 a l'é ciamà a la cadrega ëd Teorìa dle fonsion a l'Università ëd Bològna al pòst ëd Pincherle, ch'a l'era andàit an pension. Dal 16 novèmber 1930 a tramuda a la cadreda d'Anàlisi algébrica.

Séghit a le laj rassiaj, ai 17 d'otóber dël 1938 ël présside dla Facoltà ëd Siense ëd Bològna a nonsia che ij professor ëd rassa ebrea dla facoltà, visadì Beniamino Segre, Guido Horn d'Arturo e Beppo Levi, a resto sospèis: ai 14 dë dzèmber, Levi a dev chité sò pòst, dispensà dal servissi.
A chita l'Euròpa dël 1939 pr'ëscapé a le përsecussion rassiaj e a tramuda an Argentin-a, andoa a sbarca con fomna e fije an novèmber. A dventa diretor dl'Università Nassional ëd Rosario. Fin-a al 1948, dàita dë scadensa ëd sò contrat, a ten ëd cors su chestion ëd Geometrìa projetiva, sij Métod d'anàlisi moderna, sla Teorìa dle fonsion analìtiche, sla Teorìa dj'equassion diferensiaj parsiaj, sla Teorìa dj'equassion antëgraj e sla Teorìa invariantiva dle forme algébriche.

Ëd luj 1945, a l'é torna antëgrà al servissi a la Facoltà ëd siense ëd Bològna, ma con na litra dlë dzèmber 1947 chiel a nonsia soa decision ëd resté a l'Università ëd Rosario.

Sò travaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij travaj ëd Levi a conserno la geometrìa algébrica, la lògica matemàtica, la teorìa dle fonsion antëgràbij, la teorìa dj'equassion diferensiaj parsiaj, la teorìa dij nùmer e ij fondament ëd la geometrìa. Antra ij problema ch'a l'ha considerà a-i é staje col ëd l'arzolussion dle singolarità dle surfasse algébriche.
A l'é ëdcò anteressasse ëd fìsica (eletrotécnica, teorìa dle mzure fìsiche) e ëd mecànica dij quant.

Levi l'ha anandià a jë studi matemàtich ëdcò sò frel Eugenio Elia.

A pòrto sò nòm[modìfica | modifiché la sorgiss]

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Introduzione alla analisi matematica (1916)
  • Sistemas de ecuaciones analiticas en términos finitos, diferenciables y en derivadas parciales (1944)