Capiler
| Artìcol prinsipal an lenga piemontèisa | |
| Version an parlà locaj: Astësan Bielèis Canavzan Langhèt Lissandrin Monfrin Noarèis Seban Valsesian Valsusin | |
| Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì |
[modìfica] Nòm sientìfichAdiantum capillus-veneris L. [modìfica] DescrissionEl capilèr a l'è na fèles àuta dai 20 a jë 70 sentim. Soa foe feuje a son a forma 'd coni e soa grassia a l'è dovù 'l nòm an italian capelvenere. [modìfica] AmbientA chërs ant ij pòst ùmid e scur e a patiss lus, specialment cola direta dël sol. [modìfica] CuriositàËdcò Cesare Pavese ant ij sò lìber a parla dij capilèr ch'a chërsìo davzin al gròte dle Langhe. Sò nòm a ven soens dovrà an general për qualsëssìa decòt. Sossì përchè st'erba-sì a l'é stàita dovrà, ant ël passà, coma sostitutiv del té, quand che 'l té a l'era motoben costos. [modìfica] Për chi ch'a veul fé arserche pì ancreuseGibelli, Luciano (1999). Dnans ch'a fassa neuit. Turin: Priuli & Verlucca. ISBN 88-8068-113-3. |
SE LEER! ¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)
Për dì la soa ansima a sta pàgina-sì ch'a-i daga 'n colp col rat an sël tilèt discussion. Për lasseje un messagi a j'aministrator ch'a varda ambelessì. Lìber për chi a veul amprende a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test. Për ёscrive dësgagià, ch'a dòvra la Tastadura piemontèisa! E ch'a manca pa 'd vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero. |


