Consèj ëd Tùa

Da Wikipedia.
(Ridiression da Conseil des Commis)
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Ël Conseil des Commis (Consèj ëd Tùa) a l'era un consèj special ëd goern dla Val d'Osta, anstituì dal Consèj dij Tre Stat valdostan an soa ciambréa dij 29 ëd fërvé dël 1536, për fé front a la situassion crìtica anté ch'a l'era fongà lë Stat ëd Savòja. A l'era formà da j'arpresentant ëd le tre partìe dla popolassion: la noblëssa, ël clero e ël pòpol. La decision autònoma dij valdostan, ch'a marca na tapa amportanta ant ël process ëd particolarism ëd la val, a l'é peui ratificà dal duca.

Quàder dla situassion[modìfica | modifiché la sorgiss]

Carl II ëd Savòja a l'ha pen-a smonusse Gënevra (ëvnuita andipendenta, calvinista e svìssera) ansema a na part dël Valèis. Turin e la Valsusa a l'han dorbuje le pòrte ai fransèis, ën anandiand la prima anession a la Fransa. Lë stat sabàod a l'é giumaj na cita colession d'ìsole feodaj sensa continuità teritorial:

Për gionta ant ël Ducà d'Osta a l'é riva-ie Gioan Calvin, che ën spantiand ël protestantésim a pronta ëdcò la val a vnì un canton svìsser. Polìtica e religion, coma sempe ant ës moment ëd guèra religiosa continental, as fondo ant na question sola.

Convocassion djë Stat Generaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij 28 ëd Fërvé dël 1536, ël Consèj dij Tre Stat a ven convocà dal bàilo Maté ëd Lostan, an rapresentansa dël Duca, a Osta, ant ël fruté dël Convent ëd San Fransesch. Conforma a le conte ch'a son rivane, ël bàilo a smon tre question:

  • I veule resté catòlich?
  • I veule resté fidej a Ca Savòja?
  • I seve pront a dé vòstra vita e vòstri ben an difèisa dlë stat?

As sent arsponde tre vire che 'd sì, e sòn a anandia ël process che a men-a a la formassion dël Consèj ëd Tùa. Com as ës-ciàira, però, për stat ij valdostan a antendo mach sò teritòri, pa tut lë stat savojard ant sò compless.

Podèj dël Consèj[modìfica | modifiché la sorgiss]

La ciambrea general djë stat a l'é mach arzervasse chèiche atribussion, parèj dël donativ, dla nòmina dël procurador general, dël segretari dë stat, dël tesorié dij sòld pùblich. Tut ël rest a l'é passà al consèj ëd tùa, ch'a l'é stàit anvestì 'd fasson ofissial dj'anteresse polìtich, tanme l'archeuita e l'arpartission dle taje, la conomìa pùblica, l'igene, la polissìa, le stra, la moneda, ij bòsch, j'eve, e a l'é trovasse përparèj con tut ël podèj legislativ, esecutiv e aministrativ dla Val d'Osta.

A l'era n'anstitussion svicia, an pràtica an ciambrea permanenta, ch'a podìa deje deuit a j'afé urgent, 'me ch'a ventava fé ant le sircostanse crìtiche ant le quaj a l'é stàit anstituì.
Ël consèj ëd tùa a l'avìa gnun superior, gavà ij duca e, pì tard, ij re: mach a lor as podìa fé apel ëd soe sentense e sò decret.

La composission[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'ancamin a l'era pì numeros, ma tòst soa composission ofissial a l'é vnùita a esse ëd vintessinch mèmber. Ël vësco e ij doi sìndich dla sità e dël borgh a j'ero mèmber ëd drit. Dal 1642 ca ëd Challant a l'ha avù doi mèmber ant ël consèj, ij Valèis, ij Pont San Martin e ij Nus un a pr'un.
Le ciambree a j'ero pressiedùe dal baliv, an arpresentansa dël sovran. Al prinsipi, le ciambree ordinarie a së tnisìo minca sman-a, ëd lùn-es. Peui a son ëtnusse minca quìndes di, sempe 'd lùn-es. Ëd fasson ëstrasordinaria, as radunava tute le vire ch'a-i na j'era damanca.

Dal 1724 ël capìtol dla catedral a l'ha assignà ai mèmber dël consèj quatòrdes pòst antra le cadreghe dij canònich ant ij di dle feste pontificaj, ai Te Deum e ai servissi solenn.

Decision dël Consèj[modìfica | modifiché la sorgiss]

An tra le prime decision dël Consèj a-i é la stipulassion d'un tratà 'd neutralità con la Fransa, sot-signà ai 4 d'avril dël 1537. L'acòrd a stabilìa che j'armade fransèise a sarìo pa intrà an Val; da part soa, ij valdostan as angagiavo a ampecé ël passage djë svìsser, djë spagneuj, dj'alman e dij piemontèis. Ij drit ëd piagi a j'ero scancelà antra Val d'Osta, Savòja e Fransa, e ij sitadin dij tre pais a podìo sirculé ëd fasson lìbera da 'n pais a n'àutr e comersé sensa antrap.

La decision ëd la creassion ëd na milissia local a l'é dël 1548.

An pràtica, ël Ducà d'Osta as ciama fòra da 'nt la guèra antra Savòja e Rè 'd Fransa, e as pronta mach a difend-se daspërchiel.

Sust dla polìtica dël Consèj ëd Tùa[modìfica | modifiché la sorgiss]

Le decision dël Consèj as capisso mach a anquadreje ant sò temp. Lòn che a na mentalità nassionalista moderna a peul ësmijeje a un tradiment a l'é nomach che la continuità dla situassion ëd mesa andipendensa dla Val, coma fissà dël 1191 ant ël Papé dle Franchise dla Val d'Osta.

Se da na part la sitoassion ëd debolëssa militar dij Savòja a men-a a slarghé l'andipendensa dla Val, che dapress a la formassion dël Consèj as treuva a avèj sò esèrcit e soa polìtica foresta, a venta ëdcò dì che ant ël Papé dle Franchise ël Duca a l'avìa pijàit l'angagg ëd difende chiel ben e përson-e dla Val, e che ën ciamand ij Trè Stat a l'ha formalisà d'esse pì nen ant le condission ëd felo.

La distinsion antra pùblich e privà che i trovoma normal al dì d'ancheuj, ant l'età ëd mes a-i é nen. Ij tratà polìtich a resto dzortut dij contrat privà antra famije, e na vira che la famija dij Savòja a peul pì nen fé sò travaj, le famije valdostan-e ël travaj as lo fan daspërlor. Ij nòbij valdostan a l'han dzortut maitas ëd ten-se fòra da 'nt le guère ëd religion, e dë vnì un canton svìsser a-j n'anfà nen vàire, che già parèj d'andipendensa a 'n n'han fin ch'a në veulo. Sòn a lo capiss ëdcò Monsù Calvin, che dapress a la formassion dël Consèj as në torna tòst ën Svìssera.

Consegoense longhe dla polìtica dël Consèj[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël Consèj a-i la fa a ten-e la Val fòra dai sagrin. Për la Val d'Osta as deurb un dij moment pì bej, dzortut ën essend un dij motobin pòchi teritòri andova as fa na vita normal, dëmentrè che an tuta Euròpa la gent as massa për question polìtiche e religiose. Ës moment ëd boneur a men-a peui ij fransèis a parlé con un chèich anghicio d'Aoste, la pulcelle (Osta, la bela fija). La neutralità a durerà fin al 1691, quand ij fransèis a anvaderan la val franch tutun, ën rivand fin a Saint-Vincent.

Vita dël Consèj[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël Consèj ëd Tùa as forma coma arspòsta a na sitoassion d'emergensa, ma a resta an pé bele che doj sécoj. Ël duca Carl a l'ha aprovalo, Emanuel Filibert ai 18 ëd gené 1570 a l'ha arnovà costa aprovassion e ij sò sucessor a l'han fàit l'istess.

Dël 1748 soa composission a l'é stàita arduvùa a 18 mèmber; dël 1758 a 12, peui a 6.
A sarà abolì ij 24 dë stèmber dël 1770, ansema a gran part dla veja legislassion e dl'autonomìa dla val, da Carl Emanuel III, ch'a pòrta giumaj ël tìtol ëd Rè ëd Sardëgna. Ma coj-lì a saran già temp motobin modern, andova che ij rapòrt aministrativ antra teritòri diferent a l'avran pì nen la forma ëd contrat privà antra famije (për tant che vàire vire ël sust a sarà sempe col).

Bibliografìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Pedrini, Ennio (1965). Passeggiata tra i castelli (Val d'Aosta). Turin: Editoriale Pedrini.