Discussion:Val ëd Lans

Contenuti della pagina non supportati in altre lingue.
Da Wikipedia.

Ën parland an famija i l'oma sempe ciamaje le Val ëd Lans --Bèrto 'd Sèra 12:58, 29 Avr 2008 (UTC)

I chërdo ch'a sio bon-e tute doe j'espression; però ël plural ëd val a smijërìa pitòst vaj. -- Borichèt 29 avr 2008
Da régola an efet a dovrìa pro esse parej, ma ën parland i l'heu sempe mach sentù dì "val" nen declinàbil --Bèrto 'd Sèra 22:34, 29 Avr 2008 (UTC)
A l'hai travajà n'agn a Balangé e tuti a disìo: Le Val ëd Lans. Tramudoma? --Gian- 22:55, 29 Avr 2008 (UTC)

Për mi gnun problema. Prima ëd tramudé però sercoma chèich arferiment për la forma precisa dël plural: che tanta gent a disa an na manera a veul pa dì ch'a sia giust. A podrìa bin esse che al plural a resta val (ëdcò an fransèis a l'é iregolar), ma a sarìa mej trové në spiegon scrit da chèich part, an na manera o ant l'àutra.
Antra stasèira e doman i armus-cio an sle gramàtiche o an literatura. -- Borichèt, 30 avr 2008

An efet a l'é na question anteressanta. Gribàud a buta gnun-a nòta particolar. Vaj a lo buta coma la part esponùa a mesdì, a l'anvers d'indrit, ch'a resta cola a mesaneuit. Ant le val(j?) valdèise a-i é n'espression part catòlica (andoa a-i bat ël sol) e part dij barbèt (cola sempe a l'ombra). Dla gent d'ambelelì a l'avìa contame ch'a l'era sta-ie na régola ch'a lassava vive ij barbèt mach ant cola part-lì, con la speransa ch'a morèisso 'd fam. Però mi i l'hai pa mai trovà gnun-a conferma dë sta question ant sij test dë stòria. --Bèrto 'd Sèra 05:27, 1 Mag 2008 (UTC)

Gnanca la gramàtica ëd Monsù Brero a dis gnente, a më sburdirìa n'ecession così amportanta sensa gnun-e nòte. Comsëssìa, i podoma pura fé tuti ij tramud ch'i voroma: i soma sempe a temp a cangé torna pen-a ch'a sàuta fòra cheicòs, për esempi d'autor amportant ch'a l'abio dovrà un-a dle doe forme. -- Borichèt, 1 maj 2008

Miraco i-i soma[modifiché la sorgiss]

Peul desse ch'i l'oma trovà na solussion. An efet, la declinassion dle paròle ch'a finisso an -l a l'é dlicà e a smon dle variante.
Për ij sostantiv, la gramàtica ëd Brero a dis mach che ëd régola coj che a finisso an -l a formo sò plural an -j. Nompà, ij lìber ëd Tosco, Rubat Borel e Bertolino (Il piemontese in tasca e Piemontèis lenga svicia) a preciso che, ëd régola, ij sostantiv masculin che a finisso an -l a l'han sò plural an -j, antant che ij sostantiv feminin che a finisso con na consonant a resto invarià.
Belavans, gnun dij tre lìber a smon d'esempi ëd pluraj ëd sostantiv feminin an -l. I 'hai pensaje un pòch, e a na son ëvnume an ment mach quatr: la mal, la rol, la sal e la val. Cheidun a na conòss d'àutri?
Gavà che për la rol, dj'àutri tre a l'é ràir formé ël plural. Antlora a l'é franch possìbil che la mej version ëd sò plural a sia ch'a resto invariant.
Donca, për adess i tramudo la vos, ma a-i sarìa na manera për esse pì sigur: si cheidun a conoss dle përson-e ch'a vivo o a travajo an campagna, për piasì ch'a-j ciamà 'me ch'a fa la rol al plural. Gavà ch'a-i sio dj'ecession, costa-sì a l'é na bon-a preuva për trové la régola. -- Borichèt, 19 ost 2008

Ij mè a diso che ambelelà a-i é dle rol --Bèrto 'd Sèra 09:08, 22 Aos 2008 (UTC)

Bin! I l'oma trovà la quadra. -- Borichèt, 22 ost 2008

J'agetiv[modifiché la sorgiss]

Dagià ch'i soma an argoment, i gionto cheicòs an sj'agetiv. Le sorgiss ch'i l'hai dovrà, an dzorpì che la gramàtica ëd Brero, a son j'artìcoj che a surtìo ant la rubrica Precision e finësse ëd nòstra lenga ch'a-i era soens ant le pàgine ëd Piemontèis ancheuj 'd na vinten-a d'agn fa.
An st'argoment ij lìber ëd Tosco, Rubat Borel e Bertolino (che d'àutra part a fan un travaj bin soagnà e ch'a venta mach dije mersì e grassie) a tajo tròp curt, an disend che la mej forma ëd declinassion dj'agetiv con la terminassion an -l a l'ha al feminin la midema forma che al masculin; për esempi: regional/regionaj.
An efet a venta fé dle distinsion.

  • Për j'agetiv ch'a finisso an -al, i soma d'acòrd: regional/regionaj.
  • L'istess për coj ch'a finisso an -il nen acentà: possìbil/possìbij.
  • Anvece, për coj ch'a l'han la desinensa an -il acentà a l'é mej la forma feminin-a an -a: sutil/sutij/sutila/sutile.
  • Ëdcò j'àutri cas a dovrìo avèj feminin diferent dal masculin: fidel/fidej/fidela/fidele; mòl/mòj/mòla/mòle; e via fòrt. -- Borichèt, 19 ost 2008