Florence Foster Jenkins

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Florence Foster Jenkins (nassùa dël 1868, mòrta ‘l 26 ëd novèmber dël 1944) a l’era ‘n sopran djë Stat Unì, avosà an càusa a soa total mancansa d’abilità ‘nt ël cant.

Biografìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

Fin-a da masnà a pija lession ëd cant, an sustand sempe d’andé a lë strangé për studié ancreus la mùsica. Sò pare as arfuda ‘d pagheje jë studi e parèj Florence a scapa ‘d ca për andé a Philadelphia, Pennsylvania, con Frank Thornton Jenkins, ch’a dventrà sò òm. (Ij doi a divorsieran dël 1902). Ambelessì as vagnërà ‘l pan an fasend l’ansegnanta e la pianista. Apress che sò pare a meuir, dël 1909, chila a erèdita ‘l dné ch’a l’ha da manca për lansesse ‘nt la cariera ‘d cantanta, che ij sò e sò òm a l’avìo contrastaje. A ven sempe pì implicà ‘nt la sen-a musical ëd Philadelphia, fin-a a fondé e finansié ‘n cìrcol dedicà a Giuseppe Verdi. Antratant a seguita a pijé lession ëd cant e, dal 1912, a ancamin-a a esibisse an dij recital.

An scotand le registrassion ëd soa vos a l’é vuajant che Florence Jenkins a l’avìa press che gnun sens ëd l’intonassion e dël temp, e a stanton a l’era bon-a a ten-e sù na nòta. Coj ch’a sonavo antramentre che chila a cantava a dovìo rangioté për compensé soe variassion ëd temp musical e ij sò boro rìtmich. Con tut lòn, chila a l’é vnùita motobin avosà, bele che an na fasson nen comun-a. A tuta prima as dirìa che ‘l pùblich a-j vorìa bin për ch’a-j fasìa rije, nen për soe qualità ‘d cantanta. Ij crìtich dël temp soèns a dëscrivìo sò travaj an na manera ch’a podìa esse anterpretà ‘d fasson diferente; e sòn miraco a gatijava la curiosità dël pùblich.

Madama Jenkins, daspërchila, a l’era franch convinta ‘d soa grandëssa. As comparisionava a dij famos sopran dël temp, coma Frieda Hempel e Luisa Tetrazzini, e a dasìa nen amportansa ai grign dël pùblich che soèns a compagnavo soe esibission, an disend ch’a vnisìo da soe rivaj, strusà da gelosìa professional.

La mùsica che chila a smonìa durant ij sò recital a l’era na mës-cia dël repertòri operìstich tradissional d’autor coma Wolfgang Amadeus Mozart, Giuseppe Verdi e Richard Strauss (tùit bin ëdzora ‘d lòn ch’a fussa bon-a chila), lieder (comprèis dij travaj ëd Johannes Brahms e ij "Clavelitos" ëd Joaquín Valverde, un dij bis ch’a l’avìa pì car) e ‘dcò dle canson scrivùe da chila mìdema o da sò colaborator, Cosmé McMoon. Madama Jenkins soèns a portava dle veste tute travajà ch’as dissegnava daspërchila, a intrava an sla sen-a con ëd j’ale an sla schin-a, dle fior an mes ai cavej e a fasìa spatuss ëd pajëtte, antratant ch’a campava dle fior an mes al pùblich e a arbogiava na vantajin-a.

La pì part ëd jë spetàcoj ëd Florence Jenkins a së tnisìo an dle sale cite, con ëd pùblich selessionà e chila a soagnava ‘d përson-a la distribussion dij bijet. Ël 25 d’otóber dël 1944, a ced nopà a j’arceste ‘d sò pùblich e a së smon ant n’aveniment ëstòrich a la Carnegie Hall ëd New York: ël concert a l’era tant spetà che ij bijet a son ëstàit esaurì vaìre sman-e a l’avans. Florence Foster Jenkins a l’é mòrta ‘n mèis apress a cost concert-sì.

Quajdun a l’ha giudicala la rapresentassion ridìcola e tënra dl’anvìa ‘d grassia e ‘d blëssa, che, as peul disse, a l’é spartìa da tùit coj ch’a son genà, maladret o dësdeuit. A la finitiva, malgré tùit ij rij, Florence Jenkins a l’é stàita na ciàira lession ëd përseveransa e coragi.

Àutri a fortìsso nopà che tuta soa longa cariera a sìa stàita mach un gròss badinagi tirà al pùblich ma sòn a sarìa an contradission con la soposission che soa mòrt apress ëd l’esibission a la Carnegie Hall a sìa stàita provocà dal chërpacheur për la dëspresia dij crìtich. Comsëssìa a-i é pa ‘d preuve për gnun-e dle doe ipòtesi. Ma tut a fà pensé che Florence Foster Jenkins a sìa andass-ne con ël mìdem sens ëd fiusa e ‘d sodisfassion ch’a l’ha ampinì tuta soa vita artìstica.

Euvre teatraj dedicà a Florence Foster Jenkins[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dël 2001 a l’é stàita butà an sen-a, al féstival d’Edimborgh, na comedia ‘d Chris Balance ansima a la vita ‘d Florence Jenkins. Na sconda euvra teatral ansima a madama Jenkins, Glorious ëd Peter Quilter, a l’é stàita presentà dlë stèmber dël 2005 ant ël Regn Unì e dël novèmber dël 2005 a Broadway a l’ha dësbutà la comedia Souvenir, ëdcò dedicà a chila.

Discografìa[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • The Glory (????) Of The Human Voice, RCA Victor, 1992
  • Der Hölle Rache. Membrane Music, 2004
  • Murder on the High Cs. Naxos Jazz, 2003

Anliure esterne[modìfica | modifiché la sorgiss]