Niccolò Tartaglia

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Niccolò Tartaglia

Matemàtich.
A l'é belfé che Niccolò, stranomà Tartaglia, dont ël cognòm a smija ch'a fussa Fontana, a sia nàit dël 1499 a Bressia, che antlora a fasìa part ëd la Repùblica Véneta.

General trattato de' numeri et misure, 1556

Ëd soa vita as conòss pòch, dzortut dij sò prim agn.
Sò stranòm a-j ven da na ferìa a la lenga fàitje dai soldà fransèis durant la rassìa ëd Bressia dël 1512.

Ansema a Cardano, Del Ferro, Bombelli e Ferrari a l'é stàit un dij matemàtich amportant ëd la scòla algébrica arnassimental.
Dël 1543 a l'ha publicà la prima edission an volgar ëd j'Element d'Euclid.

A l'é mòrt a Venessia ai 13 dë dzèmber dël 1557.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • La Nova Scientia (1537)
  • L'Euclide Megarese (1543)
  • Le opera Archimedis (1543)
  • Quesiti et inventioni diverse (1546)
  • Le risposte a Ludovico Ferrari (1547-1548)
  • La travagliata inventione (1551)
  • De insidentibus aquæ e De ponderositate (1565, publicà dòp soa mòrt)
  • Il general trattato di numeri et misure (an ses part: le prime tre a son surtìe dël 1556; j'àutre dël 1560, dòp soa mòrt)

A pòrto sò nòm[modìfica | modifiché la sorgiss]