Pèndol ëd Foucault

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.

Ël pèndol ëd Foucault a l'é 'n dispositiv ch'a serv a mostré la rotassion ëd la Tèra e donca a fé vëdde che la Tèra a l'é nen un sistema d'arferiment inersial.

L'esperiment a l'é stàit fàit an pùblich për la prima vira da Foucault dël 1851, sota la granda cùpola dël Panthéon ëd Paris, dovrand na massa ëd 28 chilo sospèisa a 'n fil metàlich longh anviron 70 méter, tacà a la cùpola ëd fasson che ël pèndol a podèissa sbalansesse lìber an qualsëssìa diression. Ël perìod d'un pèndol ëd sa longheur a l'é d'anviron 17 second.

An sël paviment a l'era stàita butà na rotaja sircolar d'apopré 3 méter ëd raj, con ël sènter giusta sota 'l pont ëd sospension dël pèndol; ansima a l'han ambaronaje un seul ëd sabia an manera che na ponta tacà al pèndol a podèjssa lassé na marca a minca sbalansament.
Apress vàire sbalansament a l'é s-ciairasse che ël pian dël moviment dël pèndol a bogiava: an n'ora a l'ha virà d'óndes gre e na rotassion completa a l'é realisasse an anviron 32 ore; an në sbalansament ël pian a bogiava ëd 3 milim, mzurà an sla sirconferensa ëd sabia.