Pablo Picasso

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Pablo Picasso (1962)

Pitor.
Pablo Ruíz Picasso (dont ël nòm complet a l'era Pablo Diego José Santiago Francisco de Paula Juan Nepomuceno Crispin Crispiniano de los Remedios Cipriano de la Santisima Trinidad Ruiz Blasco y Picasso Lopez) a l'era nassù a Màlaga ai 25 d'otóber dël 1881.

Picasso an sla Còsta Asura[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ant j'istà dal 1911 al 1913 Picasso a l'ha sogiornà a Céret. Durant l'istà 1919 a l'é passà a Saint-Raphaël.

Dël 1946 a l'é andàit a travajé a Vallauris. An sla Còsta Asura, Picasso a sërcava n'atelié ch'a podèissa conten-e dle gròsse composission. Romuald Dor de la Souchère a l'ha antlora ufrije ëd sistemesse ant la sala granda ëd castel Grimaldi a Antibes. L'artista a l'é stàit entusiasta. Cand ch'a partirà, a ufrirà a la sità vintetré piture e quarantequatr dissegn.

Dël 1946 a Golfe-Juan, an rancontrand ij propietari dël laboratòri Madoura, Picasso a l'é passionasse për la siràmica. An vint agn a n'ha creane 4000 tòch.

Picasso a l'é mòrt a Mougins, j'8 d'avril dël 1973.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Le tòte d'Avignon (1907)
  • Guernica (1937)
Realisà a Paris antra 'l 1m maj e ij 4 giugn 1937.
  • La colomba dla pas (1949)
La firma dl'autor, com a la butava ant soe euvre
  • A mia bela (goernà al musé Picasso d'Antibes)
  • La guèra e la pas (1952, ofert a lë stat fransèis dël 1956)