Susanna Agnelli

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Susanna Agnelli dël 1976

Susanna Agnelli (an famija stranomà Suni) a l'era nassùa a Turin ai 24 d'avril dël 1922, fija d'Edoardo Agnelli e ëd Virginia Bourbon del Monte, e a l'é mòrta a Roma ai 15 ëd maj dël 2009 .

Durant la sconda guèra mondial a l'é intrà ant la Cros Rossa për dé na man an sle barche ch'a trasportavo ij soldà ferì.
Finìa la guèra a l'é mariasse con ël cont Urbano Rattazzi (1918-2012), dont a l'ha avù ses masnà.

L'angagg umanitari[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ant j'agn 1970 a l'é pressidentëssa dël WWF, antra 'l 1984 e ël 1987 a l'é mèmber ëd la comission antërnassional pr'ij drit umanitari ant l'Organisassion dle Nassion Unìe. Dal 1990 a l'é pressidentëssa ëd Telethon e dal 1997 a travaja a soa fondassion Il faro, creà për mostré un travaj ai giovo an dificoltà.

L'angagg polìtich[modìfica | modifiché la sorgiss]

Dël 1974 a dventa, për des agn, sìndich ëd Mont Argentari; ant ël 1976 a l'é elegiùa a la Ciambrea dij Diputà dla repùbica italian-a ant ël Partì Republican Italian. Dël 1979 a intra ant ël parlament europengh e ant ël 1983 a va al Senà italian. A l'é stàita sot-segretari a lë strangé, peui ant ël goern ëd Lamberto Dini ministr ëd lë strangé.

Susanna Agnelli a l'é mòrta al Policlìnich Gemelli ëd Roma ai 15 ëd maj dël 2009 për le conseguense d'un brut robatament antëcà na quaranten-a ëd di prima.