Vincenzo Bellini

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Vincenzo Bellini

Compositor.
Vincenzo Bellini a l'era nàit a Catania dël 1801, fieul ëd Rosario e Agata Ferlito. Sò pare, organista, mèistr ëd capela e compositor ëd mùsica sacrà, a l'é stàit ël prim magìster dël giovo Vincenzo, che già a ses agn a l'ha scrivù soa prima composission musical. Ëdcò sò grand da la part ëd sò pare, Vincenzo Tobia, organista e compositor, a l'ha mostraje al cit.

Ancor motobin giovo, Bellini a l'ha fàit conòsse sò talent për la mùsica, an componend dla mùsica sacrà e dle canson, che a antërpretava a l'òrgo ant le cese e ant ij salon aristocràtich dla sità. Dël 1819 ël munissipi ëd Catania a l'ha ufrije na borsa për giutelo ant jë studi ëd përfessionament al conservatòri ëd Nàpoli: ambelelà a l'ha avù tanme magìster Furno, G. Tritto e Zingarelli. Bellini a l'ha seghità a compon-e dla mùsica da stansia e sacrà, publicand soa prima romanza Dolente immagine.

Dël 1825 a l'ha chità ël conservatòri e a l'ha componù l'òpera semi-seriosa Adelson e Salvini, ch'a l'ha avù un grand sucess e a l'ha faje avèj la comission ëd n'òpera për ël teatro real San Carl: costa a l'é stàita Bianca e Fernando, dël 1826. L'ann apress a l'é stàit ancarià da l'ampreisari Barbaja dë scrive n'òpera për ël tratro a la Scala ëd Milan; costa a l'é stàita Il pirata, ch'a conten le prime caraterìstiche dël teatro melodramàtich ëd Bellini.

L'amor maloros e nen rendù për Maddalena Fumaroli a l'ha possà Bellini a tramudé a Milan dël 1827. Sòn a l'ha anandià la colaborassion con ël libretista Felice Romani, che a l'ha durà fin-a a soa penùltima composission musical, Beatrice di Tenda.

Bellini a l'é mòrt a Paris dël 1835, apress un curt sogiorn a Londra, për na maladìa a l'antestin.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • Dolente immagine (romanza);
  • Adelson e Salvini (òpera semi-seriosa, 1825)
  • Bianca e Fernando (òpera, 1826);
  • Il pirata (òpera, 1827);
  • La straniera (òpera, 1829);
  • I Capuleti e i Montecchi (òpera, 1830);
  • La sonnambula (òpera, 1831);
  • La Norma (òpera, 1832);
  • Beatrice di Tenda;
  • I puritani (òpera, 1835);
  • Ernani (òpera, nen livrà).

A pòrt sò nòm[modìfica | modifiché la sorgiss]