Émile Durkheim

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Émile Durkheim

Sossiòlogh e antropòlogh.
David Émile Durkheim a l'era nassù a Épinal, ant ij Vòsgg, ai 15 d'avril dël 1858.
Sò pare Moïse a l'era ël rabin dla sità. Da masnà e da adolessent Durkheim a l'ha vivù a Épinal, andoa a goernërà la costuma ëd torné për passé soe vacanse.

Dël 1879 a l'é andàit a studié a Paris a la Scòla Normal e a l'é surtine diplomà dël 1882. Dal 1882 al 1887 a l'ha mostrà ant ij liceo ëd Sens, St-Quentin, Troyes. Da costa esperiensa a l'ha tirà material e osservassion ch'a l'han peui përmëttuje ëd tachesse da bin anformà ai problema scolàstich e educativ.

A l'é stàit professor a Bordò, anté che dal 1887 al 1902 a l'ha tnù ël cors ëd pedagogìa e ëd siense sossiaj.

Durkheim a l'ha viagià a Berlin e a Lipsia, andoa a l'ha podù conòsse Wundt. Dël 1888 a l'ha scrivù n'artìcol, Introduction à la sociologie de la famille, ch'a tratava dla famija; dël 1893 a l'é dotorasse.

A ancaminé dal 1898 a l'ha publicà l'Année sociologique e dal 1902 al 1917 a la mostrà a La Sorbon-a pedagogìa e siensa dl'educassion, prima tanme suplent ëd Ferdinand Buisson e dal 1906 con caria ofissial; mach ëd luj 1913 a l'han afidaje la cadrega ëd siensa dl'educassion e dla sossiologìa.

A l'é mòrt a Paris ai 15 ëd novèmber dël 1917.

Sò pensé[modìfica | modifiché la sorgiss]

Durkheim a arpresenta la fas ëd transission antra ij sécoj XIX e XX ant la fasson ëd concepì la siensa dl'educassion, la pedagogìa sientìfica, l'anàlisi sossiològica dij fenòmeno, dij process, dj'anstitussion educative. A l'era un perìod anté ch'as sërcava ëd dëstaché la sossiologìa da l'ideologìa e da la filosofìa, për buté an pé dij métod d'arserca sientìfich e sperimentaj.

Durkheim a l'era anteressà a l'esam dla fasson coletiva d'agì e ëd pensé, djë stat ëd cossiensa coletiva, dla morfologìa sossial, ma ëdcò ëd cola dij sìngoj.
A l'ha definì la sossiologìa tanme siensa dj'anstitussion, ëd sò s-ciòde e ëd sò fonsionament; antra j'anstitussion a son comprèise le chërdense e tute le forme ëd comportament constituìe da la coletività, dont l'educassion, ij modej educativ e scolàstich, ël foson coltural, la gestion dla scòla e dl'educassion. A l'é anteressasse ai rapòrt antra sossietà e educassion, e a le relassion antra stòria dl'educassion, dj'anstitussion educative, dj'idèje pedagògiche, dle siense pedagògiche.

Ant ij sò cors universitari e ij sò scrit, a l'ha soens fortì che:

  • a venta fé distinsion antra educassion, siensa dl'educassion, pedagogìa;
  • a l'é pa possìbil fabriché na pedagogìa tanme siensa s'as ten-o nen da ment le contribussion conossitive, metodològiche, lenghìstiche dla psicologìa, dla sossiologìa, dla stòria dl'educassion;
  • contra a le posission pedagògiche gropà mach al present o ratà da ategiament utopìstich, la coltura pedagògica a dev avèj na gròssa base stòrica.

Durkheim a analisava ij process educativ andrinta a la sossietà e, bele ch'a neghèissa nen j'aspet dla psicologìa dij sìngoj (tendense, costume, desideri, emossion), a-j fasìa armonté a la psicologìa coletiva, a le modalità sossiaj dij fàit educativ, ai process ëd sossialisassion, ai rapòrt antra generassion an famija e andrinta ai sìrcoj sossiaj. A sotliniava che l'educassion a l'é un fàit o n'ansem ëd fàit comun, antant che la pedagogìa (o le pedagogìe) a peulo essie nen o presentesse mach ëd tansantan ant ël process ëstòrich.
Si la pedagogìa a veul pa resté mach na sempia combinassion d'idèje, a dev basesse ansima a na siensa dl'educassion ch'a daga da ment ai fàit, për podèj arconòssne le liure e rangeje conforma a 'd métod sperimentaj e técniche ëd quantificassion, an particolar la statìstica.

A l'ha dedicà vàire scrit a lë stat inissial ëd la neuva pedagogìa, a l'anàlisi sossiològica e stòrica dij modej educativ, pedagògich, scolàstich, al problema dl'antërvension dle famije e dlë stat ant l'educassion e a lë bzògn ëd deje a la Fransa na neuva strutura scolàstica. Ant ij sò scrit as arconòss l'arcesta dla borzoasìa ëd creé na neuva scòla pùblica.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • De la division du travail social (1893)
  • Règles de la méthode sociologique (1895)
  • Le Suicide, étude de sociologie (1897)
  • Représentations individuelles et représentations collectives (1898)
  • L'éducation morale (1903)
  • L'évolution et le rôle de l'enseignement secondaire en France (1906)
  • Les formes élémentaires de la vie religieuse (1912)

Publicà apress soa mòrt:

  • La pédagogie de Rousseau (1919)
  • Éducation et Sociologie (1922)
  • Sociologie et Philosophie (1925)
  • L'évolution pédagogique en France (1938)
  • La Science sociale et l'Action (1970)