Émile Zola

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemontèisa
Për amprende a dovré 'l sistema dle parlà locaj ch'a varda sì.
Émile Zola

Scritor fransèis.
Émile Zola a l'era nassù a Paris ai 2 d'avril dël 1840 e ambelelà a l'é mòrt ai 29 dë stèmber dël 1902.
A l'é considerà ël creator dla corent literaria dël naturalism.

Anfluss ant sla literatura piemontèisa[modìfica | modifiché la sorgiss]

Zola a l'é stait un dij pont d'arferiment prinsipaj ëd Bernardin Ferrero.

Euvre prinsipaj[modìfica | modifiché la sorgiss]

  • La Confession de Claude (1865)
  • Thérèse Raquin (1867)
  • Madeleine Férat (1868)
  • Le Roman Experimental (1880)
  • Les Rougon-Macquart
    • La Fortune des Rougon (1871)
    • La Curée (1871-72)
    • Le Ventre de Paris (1873)
    • La Conquête de Plassans (1874)
    • La Faute de l'Abbé Mouret (1875)
    • Son Excellence Eugène Rougon (1876)
    • L'Assommoir (1877)
    • Une Page d'amour (1878)
    • Nana (1880)
    • Pot-Bouille (1882)
    • Au Bonheur des Dames (1883)
    • La Joie de vivre (1884)
    • Germinal (1885)
    • L'Œuvre (1886)
    • La Terre (1887)
    • Le Rêve (1888)
    • La Bête humaine (1890)
    • L'Argent (1891)
    • La Débâcle (1892)
    • Le Docteur Pascal (1893)
  • Les Trois Villes
    • Lourdes (1894)
    • Rome (1896)
    • Paris (1898)
  • Les Quatre Évangiles
    • Fécondité (1899)
    • Travail (1901)
    • Vérité (1903, publicà dòp soa mòrt)
    • Justice (nen finì)