Vai al contenuto

Ética dl'engignerìa

Da Wikipedia.

L'ética dl'engignerìa a l'é ël branch ëd l'ética aplicà ch'a studia ij prinsipi moraj e le responsabilità ch'a guido j'engigné ant soe decision professionaj. A trata dij problema relativ a la sigurëssa, la sostenibilità, ël rispet dij drit uman, e l'onestà ant ël progeté e realisé tecnologìe e infrastruture.

Stòria dl'Ética dl'Engignerìa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'ética dl'engignerìa a l'ha soe rèis ant ël sécol XIX, quand che le profession andustriaj a son organisasse an associassion e a l'han elaborà dij còdes d'ética. Ël prim còdes a l'é stàit col ëd l'Institution of Civil Engineers (1828) ant ël Regn Unì. Ant ël sécol XX, con ij desastr com col dël Titanic (1912) o dël Ford Pinto (agn '70), a l'é dventà ciàir ël besògn ëd régole pì precise.

Ant j'agn '70, l'American Society of Civil Engineers a l'ha formalisà ij prinsipi ëd responsabilità vers la società. Ancheuj, organisassion com l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) e ël NSPE (National Society of Professional Engineers) a agiorno costantement sò còdes për fé front a le neuve sfide tecnològiche.

Prinsipi ëd Base

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij còdes d'ética dj'engigné a pòrto soens coste diretris:

  • Responsabilità vers la sicurëssa e la salute pùblica: Prima ëd tut, garantì che ij proget a buto nen a arzigh la vita o l'ambient.
  • Competensa: Travajé mach ant ël camp ëd soa formassion e esperiensa.
  • Onestà: Signé mach document verìdich e denunsié le situassion ëd perìcol.
  • Sostenibilità: Progeté con rispet për le generassion future e le risorse naturaj.
  • Rispet dij drit ëd propietà anteletual: Mai copié o dovré ëd material sensa autorisassion.

Aplicassion Pràtiche

[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'ética a l'é essensial ant vàire contest:

  • Proget d'infrastruture: Verifiché la stabilità ëd pont, edifissi, o dighe.
  • Tecnologìa dij motor: Assicuresse che le màchine a sio sigure e a inquin-o meno.
  • Inteligensa Artifissial: Evité ij pregiudissi ant j'algoritm e protege la privatëssa.
  • Energìa: Serne sorgiss rinovàbij e riduve l'ampat ambiental.

Cas stòrich ëd violassion d'ética a son ël desastr ëd Bhopal (1984), anté na fuga ëd gas a l'ha massà milen-e ëd përson-e, e ël crol dël pont Morandi a Génoa (2018), dovù a 'n mancà control.

Globalisassion: Le diferente régole antra pais a peulo creé dij conflit (esempi: standard ëd sicurëssa pì bass ant le nassion pòvre).

Tecnologìa ch'a cambia an pressa: L'ética a deuv ten-e ij pass con l'AI, ij dron, e le biotecnologìe.

Pression econòmiche: J'angagg ëd tèrmin e ëd budget a peulo porté a tajé ij contròj.

Denunsie (whistleblowing): Come sostnì j'engigné ch'a denonsio pràtiche ilegaj sensa perde ël travaj.

Futur dl'Ética dl'Engignerìa

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Le priorità a son:

  • Formassion continua: Ancoragé j'engigné a agiornesse ansima a le neuve norme.
  • Coordinament global: Creé dë standard étich unificà për le tecnologie transnassionaj.
  • Partecipassion sossial: Anvolve la comunità ant le decision dij proget ch'a-j toco.
  • Automatisassion responsàbil: Dovré l'IA për controlé j'arzigh, nen për gavé la responsabilità uman-a.

Tecnologìa