Vai al contenuto

Agricoltura ëd sussistensa

Da Wikipedia.
Na coltivassion ëd taro

L'agricoltura 'd sussistensa a l'é na forma d'agricoltura andova la pì part ëd la produssion a l'é destinà al consum diret da part dl'agricoltor e 'd soa famija, e nen a la vèndita an sël marcà. L'obietiv prinsipal a l'é col ëd sodisfé j'esigense alimentar ëd base e garantì la sopravivensa.

Caraterìstiche

[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'agricoltura 'd sussistensa a l'ha dle caraterìstiche ch'a la diferensio da l'agricoltura comersial:

  • Cita scala: ij camp a son cit e la produssion a l'é limità.
  • Diversificassion: as coltivo vàire specie diferente për avèj da mangé tut l'ann.
  • Pòch usage ëd tecnologìa: as deuvro utiss sempi e màchine tradissionaj.
  • Mandeuvra familiar: ij travaj a son fàit dzortut dai mèmber ëd la famija.
  • Bass rendiment: la produssion për età a l'é pì cita che ant l'agricoltura intensiva.

A-i son vàire sòrt d'agricoltura 'd sussistensa:

  • Rotassion dle colture: as cambio ij camp minca chèich agn për lassé arposé la tèra (praticà ant le region tropicaj).
  • Agricoltura intensiva 'd sussistensa: an sle cite surfasse, con l'usage ëd irigassion e fertilisant naturaj për oten-e pì produssion.
  • Pastoralism: anlevament ëd bestiam (feje, crave, vache) an pastura.

L'agricoltura 'd sussistensa a l'é ancor la forma prinsipal d'agricoltura an vàire region dël mond, dzortut ant l'Àfrica rural, ant l'Asia dël Sud e ant l'América latin-a. A sosten la vita ëd senten-e ëd milion ëd përson-e.

Vantagi e svantagi

[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'agricoltura 'd sussistensa a l'ha 'd vantagi:

  • Autonomia e sicurëssa alimentar për le famije.
  • Conservassion dle tradission e dle varietà locaj.
  • Pòch ampat ambiental (për l'usage limità ëd chìmica).

Contut, a l'ha 'dcò 'd svantagi:

  • Produtività cita e redit limità.
  • Vulnerabilità a le maladìe e ai cambiament climàtich.
  • Difìcoltà a mijoré le condission ëd vita.