Apia da bataja
Sembiansa

N'apia da bataja a l'é n'arma bianca a na sol man, formà da na lama curvà o drita fissà a n'asta curta, dovrà për colpì, tajé, e foré. A l'é stàita un-a dle prime arme a esse dësvlupà da l'òm e a l'é stàita dovrà da vàire popoj ant la stòria coma arma 'd combatiment, ma 'dcò coma utiss o sìmbol dë stat.
Descrission
[modìfica | modifiché la sorgiss]N'apia da bataja a l'é fàita da:
- Na lama: An pera, ram, bronz, o fer, motobin dur. A peul esse:
- Drita, për tajé con precision.
- Curvà, për dé 'd colp pì gròss e penetrant.
- Con un arpòch dal vers opòst, che a peul esse:
- Na ponta (për foré).
- Un martel (për dësblé).
- Un còrn (për ambranché le protession).
- N'asta (man): An bòsch, da curt a medi, generalment da 50 cm a 1 méter.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Preistòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij prim esse uman a l'han dovrà apie 'd pera. A l'era n'utiss e n'arma.
Antichità
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Mésopotamia e Egit: Apie 'd ram o bronz, motobin ràire.
- Grecia e Roma: Pì dovrà la spa o la lansa; l'apia a l'era pì d'utiss o për dë sbaruv.
- Pòpoj germànich e selt: A dovravo apie gròsse a doi man (francisca) da campé o da tajé.
Medi ev
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Vichingh: A l'han fama për soe apie daneise a doi man, gròsse e terìbij.
- Cavalié: A dovravo 'd cite apie da cavalié për ël combatiment ravisinà.
- Fantarìa: A l'era l'arma pì econòmica për ël soldà comùn.
Età Moderna e dëclin
[modìfica | modifiché la sorgiss]Con l'avnì dle còte 'd maja e dle piastre, l'apia a perd efetività. A resta n'arma cerimonial o dë stat. A compariss ancor ant le aràldiche e 'nt le tute da guèra 'd vàire nassion.
Sòrt d'àpie
[modìfica | modifiché la sorgiss]Për dimension
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Apia a na man: La pì comun, për ël combatiment man a man.
- Apia a doi man: Pì gròssa, dovrà për fé dë dànn gròss e contra le protession.
- Apia da campé (francisca): Për campela prima dl'assàut.
Për popolassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Apia vichinga: A doi man, con lama motobin larga.
- Apia d'India e dl'Asia sentral: Motobin decorà e curva.
- Apia dle tribù african-e: An fer, con forme motobin particolar.
Utilisassion an bataja
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Contra le còte 'd maja: A podìa tajé j'anej.
- Contra jë scù e le piastre: Ël martel a l'era bon për dësfé.
- Contra ij cavaj: A podìa tajé le gambe dij cavaj.
- Ant le formassion: A l'era bon-a për dësfé le linie nemise.
A l'era n'arma motobin brutal, ch'a causava ferìe motobin gròsse.
Apia coma sìmbol
[modìfica | modifiché la sorgiss]Moltìssime colture a l'han dàit a l'apia un sens sìmbolich:
- Podèj e autorità: Coma l'apia dël censor roman.
- Liberassion e arvolussion: An sla bandiera dij partesan.
- Onor militar: Ant l'aràldica 'd vàire famije nòbij.
- Mitologìa e religion: L'apia a l'é l'arma 'd vàire dé (es. Perun slav, Thor norvegeis).
Apia ant lë spetàcol e 'nt la cultura 'd massa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Cine e television: Motobin present ant ij film sui Vichingh e an sj'epopee medieval.
- Literatura fantàstica: Ant Il Signore degli Anelli, Conan, e 'nt ij gieugh ëd ròl.
- Gieugh e spòrt: An vàire gieugh ëd combatiment e dë spetàcol.
Modernité
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ancheuj, l'apia a l'é dovrà:
- Ant le competission ëd lansé l'apia (axe throwing).
- Ant le rievocassion stòriche.
- Coma utiss da camp për ij dzor-vivent.