Vai al contenuto

Armadura

Da Wikipedia.
Corassa greca

N'armadura a l'é na protession përsonal portà për paré j'atach nemis ant le bataje o ant ij torneo. A l'é stàita un element essensial dl'equipagiament militar da l'antichità fin-a a l'adossion dj'arme da feu, e a l'é restà n'oget dë spetàcol e ëd simbologìa fin-a a ancheuj.

J'arme 'd difèisa a son comparìe con cole d'atach. Ant l'Età dël bronz, as deuvravo corsal ëd coram e 'd tòch ëd metal sutil.

  • Grecia antica: L'oplita a l'avìa na corassa (thorax) ëd bronz, gambaj e 'n grand scù.
  • Roma antica: Ël legionari a portava na lòrica (a scaje, a piastre, o segmentà), un elm (galea) e ëd gambaj.

L'armadura a l'é dventà pì completa e complicà:

  • Sécoj XI-XIII: Còta 'd maja (hauberk) longa fin-a ai ginoj, con elm cònich.
  • Sécol XIV: Comensa l'usagi dle piastre d'assel an sël coram o la maja.
  • Sécol XV: Armadura a piastre completa (dita "a cavalié"), ch'a quatava tut ël còrp, fàita a mzura. A l'era l'apogé técnich dl'armadura ossidental.

Rinassiment e déclin

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Con l'ariv dj'arme da feu (archibugi, canon), l'armadura a përd efetività. A dventa pì spëssa e pèisa, ma a l'é nen pì bon-a për paré le bale. A resta dovrà an sle part vital (corassa, elm) e ant ij torneo.

Part dl'armadura a piastre ossidental

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Elm (helm): Ch'a quata la testa. A peul esse un bassinet, un armet, un elm grand con visiera.
  • Gorgèira (gorget): Për protege 'l còl.
  • Spalere (pauldron): Për le spale.
  • Brassaj (vambrace): Për ij brass.
  • Manopole (gauntlet): Guant d'assel.
  • Corassa (cuirass): Për tòrs e schin-a.
  • Gambaj (greaves): Për le gambe.
  • Scarpe d'assel (sabatons).

Material e fabricassion

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Maja 'd fer: Mila 'd cit anej sutij an tra 'd lor.
  • Piastre d'assel: Batù a man an sël brun, peui temperà.
  • Coram bojì: Dur e resistent.
  • Material compòsit: Coram e metal ansema.

Armadura nen ossidental

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Giaponèisa (yoroi): Fàita 'd piastre 'd coram o fer lià con ëd cordon, pì flessìbil.
  • Mòngola e dël Médi Orient: Maja e coram, pì adata a la cavalerìa lesta.
  • Mès-America: Corsal ëd coram cotonà e dë scù motobin elaborà.

Armadura moderna

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A l'ancamin dël sécol XX, con la guèra 'd trincea, a-i na rivo 'd neuve forme:

  • Elm d'assel: Për paré le schegge.
  • Giache antiprojétil: An assel (Prima Guèra).
  • Giache a giaca (flak jacket) dla Sconda Guèra.
  • Giache tàtiche moderne: Ën Kevlar o material compòsit, con piastre d'assel o siràmica.

Simbologìa e euvra d'art

[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'armadura a l'é stàita 'dcò:

  • Un sìmbol dë stat e 'd nobiltà.
  • N'oget d'esposission ant ij castej.
  • Un soget artìstich, decorà a incision, dorà, o argentà.
  • Present ant la literatura e 'l cine (cavalié, fantassiensa).

Armadura ant lë spetàcol

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Torneo: Con armadura special për le giostre.
  • Armadura ëd parà (parade armour): Mach për le cerimonie, motobin elaborà.
  • Cine e teatro: Version semplificà o fantasiose.