Vai al contenuto

Assolù (filosofìa)

Da Wikipedia.

L'Assolù an filòsofìa a l'é un concet ch'a definiss la realtà ùltima, indipendenta, përfeta e sensa condission. A l'é col prinsipi ùnich e sovran ch'a sta a la base ëd tuta l'esistensa e ch'a l'ha nen da manca ëd gnente d'àutr për esiste. A l'é sovens associà a l'ideja ëd Dé, ëd l'Essè Përfet, o dël Fondament ëd tut lòn ch'a-i é.

Tichëtte prinsipaj

[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'Assolù a rapresenta la Vrità Suprema, la Sostansa ùnica, la Càusa Prima ëd tut lòn ch'a esist. A l'é:

  • Incondissionà: A dipend da gnente d'àutr për esiste.
  • Infinì: A l'é sensa lìmit ëd gnun-a sòrt.
  • Imutàbil: A cambia mai an soa natura essensial.
  • Unitari: A l'é un e indivisìbil.

An vàire sistema filòfich, l'Assolù a l'é vist coma l'Unità ch'a gropa tut l'univers e ch'a spiega la coerensa dla realtà.

L'Assolù ant le diferente tradission filòfiche

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Filosofìa ossidental

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Platon: L'Assolù a peul esse identificà con l'ideja dël Bin, la Fons ùltima ëd tute le còse.
  • Plotin: An sël neoplatonism, l'Assolù a l'é l'Un, la Fons da la qual tut a eman-a.
  • Georg Wilhelm Friedrich Hegel: Për Hegel, l'Assolù a l'é l'Ideja Assolùa, la Vrità ch'as dësvlupa e as realisa ant la stòria për mojen ëd la rason.
  • Friedrich Schelling: A identificava l'Assolù coma l'Unità indiferensià ëd spìrit e natura.

Filosofìa oriental

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Induism: L'Assolù a l'é ël Brahman, la realtà ùltima e sensa forma ch'a pénetra tut l'univers.
  • Advaita Vedanta: Scòla 'd pensé andoa l'Assolù (Brahman) a l'é l'ùnica realtà vera, e l'univers material a l'é n'ilusion (Maya).
  • Budism: An chèiche scòle, l'Assolù a peul esse identificà con la Natura ëd Buddha o con l'Ùltima Vrità.

Siense e religion

[modìfica | modifiché la sorgiss]

An vàire religion, l'Assolù a corispond a l'ideja ëd Dé coma Esse Suprem e Creator. An siensa, ël concet a peul esse arciamà an sercand na "Teorìa dël Tut" ch'a unìfica tute le fòrse fondamentaj dla natura.

L'Assolù e l'esperiensa uman-a

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Na domanda amportanta an filòsofìa a l'é si l'òm a peula conòsse o esperiensé l'Assolù. Për chèich filòsof, l'Assolù a peul esse conossù për mojen ëd la rason o dl'intuission inteletual. Për d'àutri, as peul rivesse a n'esperiensa direta mach për mojen ëd l'éstasi o dla contemplassion.

Arpresentassion ant la coltura

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël concet d'Assolù a l'é stàit arpresentà an literadura, art e mùsica, andoa sovens a simbolegia la serca ëd la përfession, dl'unità e dla vrità assolùa.