Avocad

L'avocad (Persea Americana) a l'é na spece 'd erbo da frut dla famija dle Lauracee.
Descrission
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'erbo a l'é 'd taja media e a misura tra ij 10 e ij 15 m d'autëssa. La caviera a l'é amplia e frascassùa e 'l bion a l'é quatà da na scòrsa grisa. Le feuje a son përsistente, longhe dai 12 ai 25 cm, a son ovaj e verd. I fior a misuro dai 5 ai 10 mm e a son giaun[1].
Frut
[modìfica | modifiché la sorgiss]
Ël frut a l'é na còcola an botànica, a l'é pa na drupa, a l'ha na forma sìmil a un pruss, a l'é longa dai 7 ai 20 cm e a l'ha na massa ch'a riva fin-a un chilo. L'avocad a l'ha në smens motobin grande drinta, ch'a l'ha un diaméter tra ij 3 e ij 5 cm. La polpa a l'é giauna o verda smòrta, antratan che la pleuja a l'é d'un verd scur a vire nèir e a l'é nen dovrà për esse mangià.
Cusin-a
[modìfica | modifiché la sorgiss]La polpa a l'ha un savor motobin dlicà, tant ch'a peul esse dovrà an preparassion doss e salà. L'avocad a l'é mangià da sol con un cuciar o a peul esse condì con euli, limon e sal.[2]

A l'é 'dcò dovrà ant arsete 'me la bagna messican-a "guacamole", bodrà a spagnolin e limon; ant ij sànguis, soens ansem al salmon anfumà, ël panin a peul esse un "avocado toast", visadì dle fëtte 'd pan con na crema 'd avocad spantià dëdzora. Ant la cusin-a merican-a as peul buté drinta ij "California Rolls", visadì un sòrt ëd sushi con avocad, mangh, surimi e cocómber. As peul ëdcò frolé e beive, na arseita tìpica marochin-a a l'é lë zaazaa.
Valor nutrissionaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]A l'é un frut motobin grass, an efet a l'é compòst për l'87% da grass.[3]
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël frut a l'é originari dl'América sentral, Maya e Aztech a coltivavo già l'avocad, sò nòm riva an efet dal nahuatl (lenga azteca) "ahuacatl", ch'a significa testìcol, për via dla forma. Jë spagneuj a son stàit ij prim dërscheuvetor européo, la distribussion dla pianta a l'é spantiasse ant jë Stat Unì d'América, ël Sud América, l'Asia, Australia e dontré part dl'Àfrica.
Distribussion e sagrin anviromentaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël pi grand produtor d'avocad a l'é ël Méssich con pi 'd 2 milion ëd tonelé prodòte ant ël 2018, seguità an òrdin calant da Repùblica Duminican-a, Perù, Indonesia, Colombia, Brasil e Kenya.
Ij sagrin anviromentaj rësguardant l'avocad a son an soa produssion, përché minca ann, an paìs 'me 'l Méssich a ven-o campà giù bòsch për fé pòst a le coltivassion d'avocad. An Cile la situassion a l'é motobin greva, përché l'eva, già scarsa, a ven dirotà a le piantagion e pa a le përson-e, ch'a l'han problem a trové dl'eva beivìbil.[4] N'autr sagrin a l'é l'antossiament generà da la condota dal Sud América a l'Euròpa (përché l'Euròpa a riesse nen a prodùvnë tant).
An Italia
[modìfica | modifiché la sorgiss]La produssion italian-a a l'é nen bastant për l'arlan intern, ma a l'é coltivà con n'importansa chërsent ant j'ùltim agn an Sicilia, ant la zòna dl'Etna, con un temp simil al sudamerican.[5]
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- ↑ https://tenutecaracci.com/la-fioritura/
- ↑ https://post.almaverdebio.it/ricette/come-si-mangia-avocado-crudo/
- ↑ https://www.alimentinutrizione.it/tabelle-nutrizionali/007490
- ↑ https://www.osservatoriodiritti.it/2017/07/26/avocado-acqua-prosciuga-diritti-cile/
- ↑ https://bravocado.it/avocado-italiano/