Vai al contenuto

Bòsch

Da Wikipedia.

Ël bòsch a l'é un material natural orgànich otnù dai branch e dal bion (tronch) dle piante legnose, prinsipalman conìfere e latifeuje. Compòst da selulòsa, lignin-a, e d'àutri component, a l'é stàit dovrà da l'òm për mileni për costrussion, fabricassion d'utiss, produssion d'energìa, e art. An Piemont, le foreste a son na part essensial dl'ambient e dl'economìa local.

Composission e produssion

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël bòsch a l'é formà da fibre ëd selulòsa tenùe ansema da la lignin-a. Soa strutura a varia a sconda dla sòrt ëd pianta:

  • Conìfere (bòsch tendr): Chërs lest, dovrà për costrussion e carta (es. sapin, pin).
  • Latifeuje (bòsch dur): Pì dens e resistent, ideaj për mobilia (es. rol, fò).

La produssion a comprend ël taj dle piante, ël dissech dël bòsch, e soa trasformassion an travajà (legnam, tàule, panej). An Piemont, l'industrie dël bòsch a dòvro técniche moderne combinà a tradission antiche.

L'usagi dël bòsch a armonta a l'età ëd la pera, quand che j'òm a fabricavo utiss e soste. Ant ël Medi Ev, ij bòsch piemontèis a j'ero sfrutà për costrussion ëd cese, castej, e pais ëd vilage. Ant ël sécol XVIII, le valade alpin-e (es. Val Susa, Val Chison) a j'ero sènter ëd produssion ëd carbon vegetal e legnam për l'edilissia. Con la rivolussion andustrial, la domanda ëd bòsch për via ferà e minere a l'ha portà a na gestion pì organisà dle foreste.

Sòrt ëd bòsch

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Bòsch tendr: Da conìfere, facil da travajé (es. sapin, malëzzo).

Bòsch dur: Da latifeuje, durativ (es. rol, ninsòla).

Bòsch pressà: Otnù an aglutinand dë scart ëd bòsch (es. panej, OSB).

Bòsch tratà: Tratà con preservant contra j'inset e l'umidità.

Edilissia (trav, paviment, coperture).

Mobilia (tàule, cadreghe, armari).

Energìa (ligna da feu, pellet).

Art e artisanà (sculture, instrument musicaj).

Papé (grassie a la selulòsa).

Riciclagi e sostenibilità

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël bòsch a l'é rinovàbil s'a l'é gestì con responsabilità. Ël riciclagi a peul anclude:

  • Riusagi dël bòsch vej për mobij neuv.
  • Trasformassion an pellet o panej pressà.
  • Compostagi dë scart naturaj.

An Piemont, ij programa ëd gestion forestal sostenìbil (es. certificassion FSC) a garantisso na racòlta equilibrà, protegend la biodiversità.

Cultura piemontèisa e bòsch

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Le foreste piemontèise, coma cole dël Parch Natural ëd la Val Troncea o dla Val Granda, a son fondamentaj për l'identità locaj. L'artisanà dël bòsch a l'é viv ant le valade alpine.