Bas (chìmica)
Na bas (dal latin basis, "fondament") an chìmica a l'é un compòst ch'a peul aceté iòne d'idrògen (H⁺) o dé iòne idrossid (OH⁻) ant na solussion aquosa. Le sostanse bàsiche a son caraterisà da un gust amèr, na sensassion lisca al contat, e la capacità ëd neutralisé j'àcid për formé dij saj. Esempi comun a son la sòda càustica (NaOH), l'amonìaca (NH₃), e ël bicarbonà ëd sòdi (NaHCO₃). An Piemontèis, ël termo a comprend ëdcò sostanse dovrà ant la vita quotidian-a, com ij savon e j'antiàcid.
Descrission sientìfica
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le bas a séguito tre definission prinsipaj:
- Teorìa ëd Arrhenius: Na bas a lìbera OH⁻ ant l'eva (es. NaOH → Na⁺ + OH⁻).
- Teorìa ëd Brønsted-Lowry: Na bas a l'é n'acetor ëd proton (H⁺).
- Teorìa ëd Lewis: Na bas a dà na cobia d'eletron.
Proprietà:
- pH > 7: le bas fòrte a l'han un pH motobin àut.
- Reatività: a dissòlvo grass e protein-e (es. sòda càustica).
- Condutività: le bas fòrte a son bon condutor d'eletricità.
Esempi:
- Idrossid ëd sòdi (NaOH): dovrà për fé savon e netié tub.
- Amonìaca (NH₃): component ëd prodòt për netié.
- Bicarbonà ëd sòdi (NaHCO₃): ant ij rimedi për l'acidità dë stòmi.
Classificassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Fòrt vs. Fej:
- Fòrt: NaOH, KOH (dissòcio complet).
- Fej: NH₃, NaHCO₃ (dissòcio parsial).
Solùbij vs. Nen solùbij:
- Solùbij: NaOH, Ca(OH)₂ (legerment solùbij).
- Nen solùbij: Mg(OH)₂ (idrossid ëd magnesio).
Orgànich vs. Inorgànich:
- Orgànich: amin-e (es. metilamina).
- Inorgànich: Na₂CO₃ (carbonà ëd sòdi).
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Antichità: j'Egissi a dovravo sënner ëd bòsch (riche ëd carbonà) për fé savon.
- Medioev: j'alchimista a ciamavo le bas "alcali" (da l'arabo al-qaly, "sënner").
- Sécol XVIII: Antoine Lavoisier a studia le bas com contrapart dij'àcid.
- Sécol XIX: Svante Arrhenius a definiss soa teorìa, mentre Gilbert Lewis a l'ha slargà ël concet.
Piemontèis amportant:
- Giulio Natta (Premi Nobel për la Chìmica dël 1963) a studia catalisador básich për sìntesi dij polìmer.
Amportansa ant la vita quotidian-a
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Netiesse: savon, detersiv, e prodòt për la lëssìa.
- Medzin-a: antiàcid (es. Mg(OH)₂) për traté l'acidità.
- Agricoltura: a gionto CaO (càussin-a viva) për corege ij teren tròp àcid.
- Andustria: produssion ëd lausa (NaOH) për ël véder e ij tessil.
Ant ël Piemont, le bas a son dovrà ant:
- Viticoltura: regolassion dël pH ant le vigne.
- Edilissia: ciment (prodòt da CaO).
- Alimentar: bicarbonà për fé monté ij doss.
Esempi 'd bas an Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Caussin-a idràulica (Ca(OH)₂): dovrà ant le costrussion tradissionaj dle cese dël Monfrà.
- Bicarbonà ëd sòdi: present ant le arsete tradissionaj coma la biscòla.
- Amonìaca: dovrà ant le fàbriche ëd colorant dël Canavèis stòrich.
Sicurëssa e regolamentassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le bas fòrte a peulo esse pericolose:
- Brusadure: contat con la pel (es. NaOH a peul causé lesion greve).
- Esalassion: gas d'amonìaca a peulo irité j'euj e ij polmon.
An Piemont, l'Arpa a contròla j'emission dj'andustrie për evité l'inquinament dël teren e dl'eva.
bas ant la coltura piemontèisa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Savon naturaj: prodovù con NaOH e grassa ant ij paisòt alpìn.
- Dit tradissionaj: "La bas dla famija a l'é come la caussin-a: a ten tut unì" (proverbi).
- Panada: ël bicarbonà a l'é dovrà për fé monté l'ampast dël pan.
Savèj curios
[modìfica | modifiché la sorgiss]- La caussin-a viva (CaO) as deuvra për sanifiché le pòrte ant le campagne.
- Le minere ëd talco dla Val Susa a conten-o bas naturaj (Mg₃Si₄O₁₀(OH)₂).
- Ant ël Vin ëd Bareul, la coression dël pH con bas a manten l'equilibri tra aspr e doss.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]Luigi Bianco, Chìmica Pràtica ant ël Piemont, Edission Alzani, 2012.