Vai al contenuto

Bestiam

Da Wikipedia.

Ël bestiam (bovin) a l'é n'ansem ëd mamìfer domesticà ch'a aparten-o a la famija dij Bovidae e al géner Bos. A son conossù për esse dovrà ant l'agricoltura për la produssion ëd làit, carn, e për ël travaj ant ij camp. Ant ël Piemont, a l'han sempe avù un ròl sentral ant l'economìa rural, dzortut con le rasse locaj com la Rassa Piemontèisa.

Classificassion sientìfica

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Regn: Animalia
  • Filum: Chordata
  • Class: Mammalia
  • Órdin: Artiodactyla
  • Famija: Bovidae
  • Géner: Bos
  • Spècie prinsipaj:
    • Bos taurus (bovin europengh)
    • Bos indicus (zebù, men comun an Euròpa)

Ij bovin a l'han un còrp robust, con quatr gambe ch'a finisso an ongie s-ciapà, e na coa longa con fiòch. Soe caraterìstiche a comprendo:

  • Còrn: Present an vàire rasse (es. la Piemontèisa a l'é sensa còrn o con còrn cit).
  • Pèil: Variàbil (bianch, nèir, ross o motobi colorà) an base a la rassa.
  • Stòmi ruminant: Quadripartì, ch'a-j përmëtt ëd digerì erba e fen.

Ij mas-cc (tòr) a son pì grand che le fumele (vaca), con muscolatura marcà. La grandëssa a peul rivé a 1,5 m d'autëssa e 1.000 kg ëd pèis.

Comportament e dieta

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij bovin a son animal sociaj ch'a vivo an ëstrop guidà da na gerarchìa. A mangio dzortut erba, fen, e foragere, ma ant j'alevament modern a peulo integresse con gran e sùcher. A son ativ ëd di e a deurmo pòche ore për neuit. La riprodussion a l'é controlà: la vaca a partoriss un cit (vitel) apress 9 mèis ëd gestassion.

Abitat e anlevament

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Originalman, ij bovin a vivìo ant le savan-e e le praterie, ma al di d'ancheuj a son anlevà an tut ël mond. Ant ël Piemont, a son present ant:

  • Anlevament estensiv: Ant ij pra ëd montagna e colinari (es. Val Susa, Langhe).
  • Anlevament intensiv: Stabi ëd granda dimension për la produssion ëd làit.

Ij bovin a l'han damanca d'eva a basta, ëd spassi për giré, e ëd protession dal càud o dal frèid.

Amportansa econòmica e cultural

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Produssion alimentar: Làit (dovrà për formagg com la Toma e ël Bra), carn (es. la carn Fasson dla Rassa Piemontèisa).
  • Travaj ant ij camp: Stòricament, a tiravo la slòira o ij chèr.
  • Cultura: Festa dël Beu Grass a Carrù, sìmbol ëd prosperità. Ant ij proverbi: "A tira coma un beu" (për na përson-a motobin fòrta).
  • Rassa Piemontèisa: Autoctona, sensa còrn, carn maira d'àuta qualità.
  • Frisian-a neira e bianca (Holstein): Specialisà ant ël làit.
  • Limosin: Carn rossa gustosa, originaria dla Fransa.
  • Chianin-a: Giganta italian-a, pel bianca.

Ij bovin a peulo patì ëd maladìe com:

  • Lenga bleuva (trasmëttùa da mosca).
  • Mastite (anfiamassion ëd la pupa, ant j'alevament ëd làit).
  • Sòch dij pé.

L'alevament intensiv a peul causé stress e problema ëd binesse. An Piemont, ij progèt për conservé le rasse tradissionaj a son ativ.

Galerìa 'd figure

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Associazione Nazionale Allevatori Bovini Italiani. (2023). Rapport ëd produssion.
  • FAO. (2022). Livestock's Role in Sustainable Agriculture.