Bestiam
Ël bestiam (bovin) a l'é n'ansem ëd mamìfer domesticà ch'a aparten-o a la famija dij Bovidae e al géner Bos. A son conossù për esse dovrà ant l'agricoltura për la produssion ëd làit, carn, e për ël travaj ant ij camp. Ant ël Piemont, a l'han sempe avù un ròl sentral ant l'economìa rural, dzortut con le rasse locaj com la Rassa Piemontèisa.
Classificassion sientìfica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Regn: Animalia
- Filum: Chordata
- Class: Mammalia
- Órdin: Artiodactyla
- Famija: Bovidae
- Géner: Bos
- Spècie prinsipaj:
- Bos taurus (bovin europengh)
- Bos indicus (zebù, men comun an Euròpa)
Descrission
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij bovin a l'han un còrp robust, con quatr gambe ch'a finisso an ongie s-ciapà, e na coa longa con fiòch. Soe caraterìstiche a comprendo:
- Còrn: Present an vàire rasse (es. la Piemontèisa a l'é sensa còrn o con còrn cit).
- Pèil: Variàbil (bianch, nèir, ross o motobi colorà) an base a la rassa.
- Stòmi ruminant: Quadripartì, ch'a-j përmëtt ëd digerì erba e fen.
Ij mas-cc (tòr) a son pì grand che le fumele (vaca), con muscolatura marcà. La grandëssa a peul rivé a 1,5 m d'autëssa e 1.000 kg ëd pèis.
Comportament e dieta
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij bovin a son animal sociaj ch'a vivo an ëstrop guidà da na gerarchìa. A mangio dzortut erba, fen, e foragere, ma ant j'alevament modern a peulo integresse con gran e sùcher. A son ativ ëd di e a deurmo pòche ore për neuit. La riprodussion a l'é controlà: la vaca a partoriss un cit (vitel) apress 9 mèis ëd gestassion.
Abitat e anlevament
[modìfica | modifiché la sorgiss]Originalman, ij bovin a vivìo ant le savan-e e le praterie, ma al di d'ancheuj a son anlevà an tut ël mond. Ant ël Piemont, a son present ant:
- Anlevament estensiv: Ant ij pra ëd montagna e colinari (es. Val Susa, Langhe).
- Anlevament intensiv: Stabi ëd granda dimension për la produssion ëd làit.
Ij bovin a l'han damanca d'eva a basta, ëd spassi për giré, e ëd protession dal càud o dal frèid.
Amportansa econòmica e cultural
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Produssion alimentar: Làit (dovrà për formagg com la Toma e ël Bra), carn (es. la carn Fasson dla Rassa Piemontèisa).
- Travaj ant ij camp: Stòricament, a tiravo la slòira o ij chèr.
- Cultura: Festa dël Beu Grass a Carrù, sìmbol ëd prosperità. Ant ij proverbi: "A tira coma un beu" (për na përson-a motobin fòrta).
Rasse notàbij
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Rassa Piemontèisa: Autoctona, sensa còrn, carn maira d'àuta qualità.
- Frisian-a neira e bianca (Holstein): Specialisà ant ël làit.
- Limosin: Carn rossa gustosa, originaria dla Fransa.
- Chianin-a: Giganta italian-a, pel bianca.
Sfide e salute
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij bovin a peulo patì ëd maladìe com:
- Lenga bleuva (trasmëttùa da mosca).
- Mastite (anfiamassion ëd la pupa, ant j'alevament ëd làit).
- Sòch dij pé.
L'alevament intensiv a peul causé stress e problema ëd binesse. An Piemont, ij progèt për conservé le rasse tradissionaj a son ativ.
Galerìa 'd figure
[modìfica | modifiché la sorgiss]Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Associazione Nazionale Allevatori Bovini Italiani. (2023). Rapport ëd produssion.
- FAO. (2022). Livestock's Role in Sustainable Agriculture.