Biochìmica
La Biochìmica (dal grech βίος, bios, "vita" e χημεία, chimeia, "chìmica") a l'é la siensa ch'a studia ij process chìmich ch'a sucedo ant j'organism vivent. A fond la chìmica con la biologìa për comprende com le molécole a organiso la vita, da la replicassion dël DNA a la produssion d'energìa ant le sélule. An Piemontèis, ël termo a l'é dovrà tant ant l'ambient sientìfich che ant la medzin-a pràtica.
Descrission sientìfica
[modìfica | modifiché la sorgiss]La biochìmica a analisa:
- Macromolécole: protein-e, carboidrà, lìpid, e àcid nucleich (DNA, RNA).
- Enzima: catalisador biològich ch'a velociso le reassion.
- Metabolism: trasformassion ëd nutriment an energìa (es. glicòlisi, cicl ëd Krebs).
- Signalassion selular: com le sèlule a comùnico con molécole com j'ormon.
Ij prinsipi base a comprendo:
- Strutura e funsion dël DNA (dobia elisse, còdes genétich).
- Sìntesi dle protein-e (trascrission e tradussion genética).
- Equilibri dinàmich antra catabolism e anabolism.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Sécol XIX: stùdi d'Anselme Payen (scuverta dël prim enzima, la diastasi).
- 1926: James B. Sumner a cristalisa l'enzima ureasi, provand che le protein-e a peulo avèj atività catalìtica.
- 1953: Watson e Crick a propon-o la strutura dël DNA, base dla biologìa molecular.
- Sécol XXI: Proget Genoma Uman e tecnologìe CRISPR për modifiché ij gen.
Piemontèis amportant:
- Amedeo Avogadro (contribù a la teorìa molecular, nà a Turin).
- Rita Levi-Montalcini (Premi Nobel për la medzin-a dël 1986 për jë studi ansima a le proteine ëd cressiment).
Amportansa ant la vita quotidian-a
[modìfica | modifiché la sorgiss]Medzin-a: dësvlu* p ëd farmach mirà (es. insulin-a sintética).
- Agricoltura: Organism Geneticament Modificà (OGM) për resistensa a j'inset.
- Nutrission: studi dle vitamin-e e dij mineral essensiaj.
- Diagnòstich: test biochìmich (es. glicemìa, colesterol).
Biochìmica ant ël Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Piemont a l'ha n'arzigh ant l'arserche biochìmica:
- Università ëd Turin: Dipartiment ëd Biologìa Molecular con studi ansima a le maladìe neurodegenerative (es. Alzheimer).
- Sènter ëd Arserche për l'Oncologìa (Candiolo): arserche ansima a le mutassion genétiche ant ij tumor.
- Biòtecnologie alimentar: studi dla fermentassion ant la produssion ëd vin (es. Bareul) e formagg (es. Castelmagn).
Esempi locaj:
- La produssion ëd ris ant ël Vërslèis a deuvra la conossensa biochìmica për milioré le varietà.
- J'essense ëd lavanda dël Monfrà a son studià për soe proprietà antimicròbiche.
Termo piemontèis
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Protein-a: protein-a (struture fàite d'aminoàcid).
- Sélula: sélula (unità base dla vita).
- Energìa: energìa (ATP com "munission" selular).
- Erbo genétich: èrbo filogenétich.
Savèj curios
[modìfica | modifiché la sorgiss]La Bagna Càuda a deuvra la biochìmica dla fermentassion dl'aj për liberé savor e sustanse antioss* idante.
- Ël Giandujòt a deuv sò gust a le reassion ëd Maillard antra carboidrà e protein-e dle ninsòle.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]Carlo Guido Ceradini, Biochìmica: Prinsipi e Aplicassion, Edission PiemonteStampa, 2010.