Bira
La bira a l'é na beivanda alcòlica fërmentà, prodovùa për sòlit con d'òrdi (ò d'àutri sereaj coma ël gran o ël surgo), eva, luvërtin, e liévit. A l'é un-a dle beivande alcòliche pì antiche e consumà dël mond, con d'orìgin ch'a resto andré a j'antiche sivilisassion dël Medi Orient. An Piemontèis, ël termo "bira" a ven da l'alman Bier.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La produssion ëd bira a l'ha soe rèis ant la Mesopotamia e l'Egit antich (anviron 4000 a.C.), anté ch'as dovrava pan ëd sereaj fërmentà. J'Europej antich, comprèis ij Selt e ij Germànich, a l'han peui arfinà le tècniche. Ant ël Medi Ev, ij monio a son dventà sentr ëd produssion, an creand bira coma na beivanda sigura an alternativa a l'eva contaminà. Ant ël 1516, la Reinheitsgebot (Lej dla Purëssa Bàvara) a l'ha stabilì che mach eva, òrdi, e luvërtin a podìo esse dovrà për fé la bira an Germania. Con la Rivolussion Andustrial, la produssion a l'é dventà automatisà, smonend ëd marche comersiaj.
Produssion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël process ëd fabricassion a comprend vàire tape:
- Maltificassion: Jë smens d'òrdi a son mojà e sëccà për ativé j'anzim ch'a trasformo l'àmid an sùcher.
- Macerassion: Ël malt a l'é mës-cià a eva càuda për estrae ij sùcher.
- Bolidura: La mës-cia (ciamà most) a l'é bojìa con ël luvërtin për gionté amèr e aroma.
- Fermentassion: Ël liévit a gionta ij sùcher, produvend àlcol e anidrid carbònica.
- Condissionament: La bira a anveja për smon-e j'aroma.
Le bire moderne a peulo conten-e d'ingredient adissionaj, coma fruta, spessie, o aromà artifissiaj.
Sòrt ëd Bira
[modìfica | modifiché la sorgiss]As distingo prinsipalment doi grup:
- Ale: Fërmentà a temperadura àuta (15-24°C) con liévit ch'a va a la surfassa. Esempi: Pale Ale, Stout, IPA (Indian Pale Ale).
- Lager: Fërmentà a temperadura bassa (4-12°C) con liéit ch'a cala al fond. Esempi: Pilsner, Helles, Bock.
Àutre categorìe a comprendo le bire artisanal (craft beer), le bire sensa àlcol, e cole regionaj coma le bire belghe (dòp ël lambich) o le bire alman-e com ël Weizenbier.
Cultura e Consum
[modìfica | modifiché la sorgiss]La bira a l'ha un ròl sentral an vàire culture. An Belgi, a esisto ëd birerìe tradissionaj con prodòt ùnich; an Almagna, j'Oktoberfest a célebro la stòria dla bira. An Piemont, malgré la dominansa dël vin, le microbirerìe a son ën aument dal 2000, con prodòt locaj ispirà a jë stij internassionaj. La bira a l'é ëdcò associà a moment sociaj, com feste e baj.
Salute
[modìfica | modifiché la sorgiss]Un consum moderà ëd bira (1-2 bicer al dì) a peul avèj d'efet benéfich, coma la ridussion dl'arzigh ëd maladìe cardiovascolar. Tutavìa, l'abus a men-a a dipendensa, maladìe dël fìdich, e àutri problema. A l'é sconsijà a le fomne ancinte e ai minoren.
Econòmia
[modìfica | modifiché la sorgiss]La bira a l'é un setor comersial global, con líder com Anheuser-Busch InBev, Heineken, e Carlsberg. Ël moviment craft beer a l'ha arvitalisà ël mercà con d'oferte pì ëd nicia e sperimentaj.