Browser Web
Sembiansa
Un browser web (an anglèis web browser) a l'é n'aplicassion ch'a përmet ëd visualisé e antëragì con document e risorse an sla rej (internet), com pàgine HTML, filmà, e figure. A fa da pont antra l'utent e ij servissi an ligna, an trasformand còdes an contnù visual. Esempi popolar a son Google Chrome, Mozilla Firefox, Apple Safari, e Microsoft Edge.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]- 1990: Tim Berners-Lee a dësvlupa ël prim browser, WorldWideWeb, al CERN.
- 1993: Mosaic a introduv l'antërfacia grafìca e j'image an linia.
- Ani 1990: Guèra dij browser tra Netscape Navigator e Internet Explorer.
- 2004: Firefox a nass për mejoré la sicurëssa e la libertà.
- 2008: Google Chrome a introduv na navigassion pì lesta e separassion dle schede.
- Al di d'ancheuj: Browser modern com Brave e Vivaldi a eufro privacy e personalisassion.
Strutura e Component
[modìfica | modifiché la sorgiss]Un browser a l'é formà da:
- Motor ëd visualisassion (es. Blink, Gecko, WebKit): A traduv HTML/CSS an contnù visual.
- Motor JavaScript (es. V8, SpiderMonkey): A eseguis còdes për antërassion dinàmica.
- Antërfacia utent: Schede, bara dj'adrësse, boton ëd navigassion.
- Gestor dle estension: A gionta funsion (es. blocagi dij reclam).
- Memòria temporania (cache): Memorisa dat për riduve ël temp d'atension.
Tipologìe
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Browser tradissionaj: Chrome, Firefox, Safari.
- Browser mobij: Chrome Mobile, Safari për iOS.
- Browser minimalista: Lynx (testual), Midori (leger).
- Browser privà: Brave, Tor Browser (protegg ël VPN).
- Browser integrà: Component an aplicassion (es. Electron).
Usagi Pràtich
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij browser web a servo për:
- Vardé sit e portal an ligna.
- Visualisé filmà e sente mùsiche (YouTube, Spotify).
- Gestì casele 'd pòsta (Gmail, Outlook).
- Dësvlupé aplicassion web (DevTools).
- Fé comersi eletrònich (Amazon, eBay).
Avantagi e Svantagi
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Avantagi:
- Acess global: Conession a l'anformassion an temp real.
- Estension: Personalisassion con plugin.
- Standards duvert: Sopòrt a HTML5, CSS3.
- Svantagi:
- Sicurëssa: Vulnerabilità a malware e phishing.
- Consum ëd risorse: Memòria e CPU për schede múltiple.
- Trassinassion: Cujìa dij dat ëd navigassion.
Evolussion Tecnològica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Ani 2000: AJAX për aplicassion dinàmiche (es. Gmail).
- 2010: HTML5 për multimojen sensa plugin.
- Al di d'ancheuj:
- WebAssembly: Esecussion ëd còdes ad àuta prestassion.
- PWA (Progressive Web App): Esperiensa tipo aplicassion.
- Web3: Integrassion con blockchain e criptomonede.
Vardé ëdcò
[modìfica | modifiché la sorgiss]Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Berners-Lee, T. (2000). *Weaving the Web*. HarperCollins.
- Eich, B. (2008). *JavaScript: The First 20 Years*. ECMA International.