Vai al contenuto

Browser Web

Da Wikipedia.

Un browser web (an anglèis web browser) a l'é n'aplicassion ch'a përmet ëd visualisé e antëragì con document e risorse an sla rej (internet), com pàgine HTML, filmà, e figure. A fa da pont antra l'utent e ij servissi an ligna, an trasformand còdes an contnù visual. Esempi popolar a son Google Chrome, Mozilla Firefox, Apple Safari, e Microsoft Edge.

  • 1990: Tim Berners-Lee a dësvlupa ël prim browser, WorldWideWeb, al CERN.
  • 1993: Mosaic a introduv l'antërfacia grafìca e j'image an linia.
  • Ani 1990: Guèra dij browser tra Netscape Navigator e Internet Explorer.
  • 2004: Firefox a nass për mejoré la sicurëssa e la libertà.
  • 2008: Google Chrome a introduv na navigassion pì lesta e separassion dle schede.
  • Al di d'ancheuj: Browser modern com Brave e Vivaldi a eufro privacy e personalisassion.

Strutura e Component

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Un browser a l'é formà da:

  • Motor ëd visualisassion (es. Blink, Gecko, WebKit): A traduv HTML/CSS an contnù visual.
  • Motor JavaScript (es. V8, SpiderMonkey): A eseguis còdes për antërassion dinàmica.
  • Antërfacia utent: Schede, bara dj'adrësse, boton ëd navigassion.
  • Gestor dle estension: A gionta funsion (es. blocagi dij reclam).
  • Memòria temporania (cache): Memorisa dat për riduve ël temp d'atension.
  1. Browser tradissionaj: Chrome, Firefox, Safari.
  2. Browser mobij: Chrome Mobile, Safari për iOS.
  3. Browser minimalista: Lynx (testual), Midori (leger).
  4. Browser privà: Brave, Tor Browser (protegg ël VPN).
  5. Browser integrà: Component an aplicassion (es. Electron).

Ij browser web a servo për:

  • Vardé sit e portal an ligna.
  • Visualisé filmà e sente mùsiche (YouTube, Spotify).
  • Gestì casele 'd pòsta (Gmail, Outlook).
  • Dësvlupé aplicassion web (DevTools).
  • Fé comersi eletrònich (Amazon, eBay).

Avantagi e Svantagi

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Avantagi:
    • Acess global: Conession a l'anformassion an temp real.
    • Estension: Personalisassion con plugin.
    • Standards duvert: Sopòrt a HTML5, CSS3.
  • Svantagi:
    • Sicurëssa: Vulnerabilità a malware e phishing.
    • Consum ëd risorse: Memòria e CPU për schede múltiple.
    • Trassinassion: Cujìa dij dat ëd navigassion.

Evolussion Tecnològica

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Ani 2000: AJAX për aplicassion dinàmiche (es. Gmail).
  • 2010: HTML5 për multimojen sensa plugin.
  • Al di d'ancheuj:
    • WebAssembly: Esecussion ëd còdes ad àuta prestassion.
    • PWA (Progressive Web App): Esperiensa tipo aplicassion.
    • Web3: Integrassion con blockchain e criptomonede.
  1. Berners-Lee, T. (2000). *Weaving the Web*. HarperCollins.
  2. Eich, B. (2008). *JavaScript: The First 20 Years*. ECMA International.