C++
Sembiansa
Ël C++ a l'é un lengagi ëd programassion àut livel, orientà a j'oget, e genérich, creà da Bjarne Stroustrup dël 1985 com estension dël lengagi C. A l'é dovrà për dësvlupé sistema Operativ, aplicassion performante, motor ëd gieugh, e dispositiv embedded. C++ a combin-a la flessibilità dël C con le fonsion avansà com le class, j'eredità, e jë stensil, rendendlo un dij lengagi pì versàtil ant l'anformàtica moderna.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]- 1979: Bjarne Stroustrup a ancamin-a a travajé su "C con Class" ai Bell Labs.
- 1985: Prima edission ëd C++, con ancorporassion ëd class e derivassion.
- 1998: Standard C++98 (ISO/IEC 14882), prim standard ufissial.
- 2011: C++11 a introduv auto, lambda, e move semantics, marcand na revision magior.
- 2014/2017/2020: Standard C++14, C++17, e C++20 a gionto gestion ëd memòria avansà, mòduj, e concet.
- 2023: C++23 a continua l'evolussion con meliorament ëd coroutine e library.
Strutura e Component
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Class e oget: Strutura për ancapsulé dat e métod.
- Stensil (template): Creassion ëd còdes genérich për divers tipo ëd dat.
- STL (Standard Template Library): Colession ëd class e fonsion (es. vector, algorithm).
- Gestion dle ecession: Mecanism try/catch për eror.
- Memòria manual: Control via pointer e arsòrse (RAII).
- Compilator: GCC, Clang, MSVC a traduv ël còdes an eseguìbil.
Caraterìstiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Eficensa: Contròl diret ëd l'hardware e minim surcàrich.
- Multiparadigma: Orientà a j'oget, procedural, genérich, e programassion funsional.
- Compatibilità con C: Përmet ëd dovré còdes C esistent.
- Librarìa standard: Ampia colession ëd strument për I/O, stringhe, e struture dat.
Usagi Pràtich
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Sistema operativ: Part ëd Windows, Linux, macOS.
- Motor ëd gieugh: Unreal Engine, Unity (mòdol).
- Aplicassion gràfiche: Adobe Photoshop, Autodesk Maya.
- Dispositiv embedded: Sistema ëd control industriaj e viagi spassiaj.
- High-frequency trading: Velocità àuta për operassion finansiarie.
Avantagi e Svantagi
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Avantagi:
- Prestassion àuta: Otimisà për hardware.
- Contròl: Gestion ëd memòria e risorse precise.
- Portabilità: Còdes compilà su vàire piataforme.
- Svantagi:
- Complessità: Curva d'amprendiment àuta.
- Sicurëssa: Arzigh ëd memory leak e buffer overflow.
Evolussion Tecnològica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Ani 1990: Introdussion ëd STL e RTTI (Run-Time Type Information).
- Ani 2000: Lìber coma Modern C++ Design a anspiro ij template avansà.
- Al di d'ancheuj:
- C++ Modern: Smart pointer, lambda, e paralelism.
- Integrassion AI: Librarìa për machine learning (es. TensorFlow).
Vardé ëdcò
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Lengagi C
- Java (lengagi ëd programassion)
- Rust (lengagi)
- Python (lengagi ëd programassion)
- Compilator
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Stroustrup, B. (2013). *The C++ Programming Language*. Addison-Wesley.
- ISO/IEC 14882:2020. *Programming Language C++*.