Vai al contenuto

C++

Da Wikipedia.

Ël C++ a l'é un lengagi ëd programassion àut livel, orientà a j'oget, e genérich, creà da Bjarne Stroustrup dël 1985 com estension dël lengagi C. A l'é dovrà për dësvlupé sistema Operativ, aplicassion performante, motor ëd gieugh, e dispositiv embedded. C++ a combin-a la flessibilità dël C con le fonsion avansà com le class, j'eredità, e jë stensil, rendendlo un dij lengagi pì versàtil ant l'anformàtica moderna.

  • 1979: Bjarne Stroustrup a ancamin-a a travajé su "C con Class" ai Bell Labs.
  • 1985: Prima edission ëd C++, con ancorporassion ëd class e derivassion.
  • 1998: Standard C++98 (ISO/IEC 14882), prim standard ufissial.
  • 2011: C++11 a introduv auto, lambda, e move semantics, marcand na revision magior.
  • 2014/2017/2020: Standard C++14, C++17, e C++20 a gionto gestion ëd memòria avansà, mòduj, e concet.
  • 2023: C++23 a continua l'evolussion con meliorament ëd coroutine e library.

Strutura e Component

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Class e oget: Strutura për ancapsulé dat e métod.
  • Stensil (template): Creassion ëd còdes genérich për divers tipo ëd dat.
  • STL (Standard Template Library): Colession ëd class e fonsion (es. vector, algorithm).
  • Gestion dle ecession: Mecanism try/catch për eror.
  • Memòria manual: Control via pointer e arsòrse (RAII).
  • Compilator: GCC, Clang, MSVC a traduv ël còdes an eseguìbil.

Caraterìstiche

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Eficensa: Contròl diret ëd l'hardware e minim surcàrich.
  • Multiparadigma: Orientà a j'oget, procedural, genérich, e programassion funsional.
  • Compatibilità con C: Përmet ëd dovré còdes C esistent.
  • Librarìa standard: Ampia colession ëd strument për I/O, stringhe, e struture dat.
  • Sistema operativ: Part ëd Windows, Linux, macOS.
  • Motor ëd gieugh: Unreal Engine, Unity (mòdol).
  • Aplicassion gràfiche: Adobe Photoshop, Autodesk Maya.
  • Dispositiv embedded: Sistema ëd control industriaj e viagi spassiaj.
  • High-frequency trading: Velocità àuta për operassion finansiarie.

Avantagi e Svantagi

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Avantagi:
    • Prestassion àuta: Otimisà për hardware.
    • Contròl: Gestion ëd memòria e risorse precise.
    • Portabilità: Còdes compilà su vàire piataforme.
  • Svantagi:
    • Complessità: Curva d'amprendiment àuta.
    • Sicurëssa: Arzigh ëd memory leak e buffer overflow.

Evolussion Tecnològica

[modìfica | modifiché la sorgiss]
  • Ani 1990: Introdussion ëd STL e RTTI (Run-Time Type Information).
  • Ani 2000: Lìber coma Modern C++ Design a anspiro ij template avansà.
  • Al di d'ancheuj:
    • C++ Modern: Smart pointer, lambda, e paralelism.
    • Integrassion AI: Librarìa për machine learning (es. TensorFlow).
  1. Stroustrup, B. (2013). *The C++ Programming Language*. Addison-Wesley.
  2. ISO/IEC 14882:2020. *Programming Language C++*.