Caròssa
Na caròssa a l'é un veìcol tirà da bestie, an particolar da cavaj, ch'a servìa 'me mojen ëd traspòrt për përson-e.
Descrission
[modìfica | modifiché la sorgiss]Na caròssa a l'é formà da:
- Na carosserìa, la part ch'a conten ij passegé, generalment fàita 'd bòsch e butà ansima a 'n cassé.
- Ël cassé, con quatr roe (caròsse a quatr roe) o doi (caròsse a doi roe).
- Ël timon, na bara 'd bòsch longa che a l'é tacà a la carosserìa e a përmëtt a la bestia ëd tiré.
- Na covertura, che a peul esse fissa o a sofiet, për protege da la pieuva e dal sol.
A-i era caròsse ëd vàire dimension e decorassion, scond la richëssa e 'l rangh social dël padron.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La caròssa a l'é stàita anventà ant l'Euròpa dël sécol XV, probàbilment an Ungherìa. La paròla piemontèisa a ven dal fransèis carrosse, ch'a ven da soa vira da l'ungarèis kocsi (ch'a veul dì "provenient da Kocs", na sità ungàrica andoa a l'han anventalo). Da l'Ungherìa, la caròssa a l'é spantiasse an tuta Euròpa, dventand ël mojen ëd traspòrt pì elegant për la nobiltà e la borghesìa rica dël Rinassiment e dl'Età Moderna.
A l'ancamin a j'ero veìcoj motobin grev e scòmod, ma a la fin dël sécol XVII a son ancaminasse a fabriché caròsse pì cite, legere e manegévoj, tanme la berlin-a (inventà a Berlin) o ël caless për l'usage quotidian.
Con la Rivolussion Industrial e la nàssita dij prim veìcoj a motor, la caròssa a l'ha ancaminà a decliné. A la fin dël sécol XIX, la caròssa a l'é praticament dësparìa da le sità, sostituìa da le biciclëtte, da le ferovìe e da j'automòbij.
Sòrt ëd caròssa
[modìfica | modifiché la sorgiss]A j'ero present vàire tipo 'd caròssa:
- Caròssa 'd ceremonìa: granda, decorà con òr, seda, e véder, për ij sovran o ij nòbij.
- Berlin-a: caròssa cita e ciàira, a quatr pòst, motobin spantià ant l'Euròpa dël Setsent.
- Caless: caròssa a doi roe, dëscoatà, për l'usage familiar.
- Landò: caròssa sigurà con quatr portin-e, fòrt a l'ancamin dël sécol XIX.
- Tilbury: caròssa sportiva a doi roe, motobin legera.
- Diligensa: granda caròssa postal për ël traspòrt ëd përson-e e për core an sle vie prinsipaj.
La caròssa an Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]An Piemont, la caròssa a l'era motobin dovrà a la cort dij Savòja e da la nobiltà local. Turin a l'avìa 'd grand mulin ëd caròsse andoa as fabricavo 'd veicoj motobin apressià. Ancheuj, cheiche caròsse antiche as peulo vëdde al Musé dl'Automòbil ëd Turin o ant cheiche colession privà.