Chèr da guèra

Ël chèr da guèra a l'é stàit un veìcol militar a doe o quatr roe, tirà da un o pì cavaj, dovrà ant l'antichità për ël combatiment, la cassa, le cerimonie e com sìmbol dë stat. A l'ha arvolussionà la manera 'd combate e a l'é stàit n'arma stratégica ant le bataje fin da l'Età dël bronz.
Orìgin e dësvlup
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij prim chèr a son comparì vers ël 2000 aGC ant la region dël Càucas e ant l'Asia Sentral. La tecnologìa a l'é dëspantiasse rapidament:
- Mesopotamia: Sumer e Assiria
- Antich Egissi: Ij Hyksos a l'han portalo an Egit vers ël 1600 aGC
- Imperi Itita: Specialisà ant la costrussion dij chèr da guèra
- Cin-a: Sota la dinastìa Shang (1200 aGC)
- Grecia e Roma: Dovrà pì che d'aut ant le cerimonie e le corse
Costrussion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij chèr a j'ero fàit 'd bòsch (rol, sàles, frasso), con:
- Roe: A quatr ragg, an bòsch massiss o con ël mojen an metal
- Scòssia: Platforma për ij combatent e 'l guidator
- Timon: Strutura ch'a tenìa ij cavaj
- Ass: An bòsch, ch'a colegava le roe
- Blindagi: Quàich vira con pere 'd còiro o 'd bronz
Tàtica militar
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël chèr a l'era dovrà an vàire manere:
- Platforma mòbil d'artijarìa: Për ij bersajé con l'arch e flecia da na distansa
- Arma d'urt: Për campé 'd lanse o për rompe le linie nemise
- Traspòrt: Për porté j'ufissiaj o le trupe d'elit an bataja
- Sgoment psicològich: Ël rumor e l'aspet a provocavo tëmma
Ij chèr a j'ero pì dovrà an teren pian, e a j'ero vulneràbij an teren malfé o contra la fanterìa organisà.
Sivilisassion ch'a l'han dovrà ij chèr
[modìfica | modifiché la sorgiss]Egissi
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij chèr egissian a j'ero leger e lest, con doe roe e doj combatent: un guidator e n'arcé.
Itita
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij chèr itita a j'ero pì pesant, con tre òm: guidator, arcé, e scudé.
Cinèis
[modìfica | modifiché la sorgiss]Sota le dinastìe Shang e Zhou, ij chèr a formavo 'l cheur dl'esércit, con squàdre ëd senten-e d'unità.
Grecia
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant la mitologìa greca, ij chèr a j'ero associà a j'eroj (Achil, Etor). Stòricament a j'ero dovrà pì che d'autr ant le corse (gieugh olìmpich) e ant le procession.
Roma
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij roman a l'han dovrà men ij chèr për ël combatiment, preferend la fanterìa, ma a l'han mantnù le corse 'd chèr ant ij sirch coma spetàcol.
Persia
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'Imperi Persian a l'ha dovrà ij chèr con ël mojen a lame për tajé la fanterìa nemisa, ma a j'ero vulneràbij a le formassion sarà.
Armament
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'equipagiament a comprendìa:
- Arch e flecia: Arma prinsipal për ij bersajé
- Lanse: Për ij combatiment a còrt ragg
- Spade e apie: Për la dësfèisa përsonal
- Scù: Për la protession
Declin
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël chèr a l'ha përdù amportansa militar vers ël sécol III aGC për vàire rason:
- Monta a caval: La cavalerìa a l'era pì flessìbil e men costosa
- Fanteria organisà: Formassion coma la falange macedònica o la legion roman-a
- Inovassion tecnològiche: Strop e sela pì efetive
- Limitassion dël teren: Pòch usàbil an montagna o foresta
Eredità
[modìfica | modifiché la sorgiss]Malgré sò declin militar, ël chèr a l'ha lassà n'eredità duratura:
- Simbologia: Sìmbol ëd podèj e prestigi (trionf roman)
- Literatura e mitologìa: Ant le stòrie d'eroj
- Spetàcoj: Corse ant ij sirch roman
- Tecnologìa: Dësvlup ëd le roe e dij sistema 'd trasport