Vai al contenuto

Chèr da guèra

Da Wikipedia.
Chèr da guèra itita

Ël chèr da guèra a l'é stàit un veìcol militar a doe o quatr roe, tirà da un o pì cavaj, dovrà ant l'antichità për ël combatiment, la cassa, le cerimonie e com sìmbol dë stat. A l'ha arvolussionà la manera 'd combate e a l'é stàit n'arma stratégica ant le bataje fin da l'Età dël bronz.

Orìgin e dësvlup

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij prim chèr a son comparì vers ël 2000 aGC ant la region dël Càucas e ant l'Asia Sentral. La tecnologìa a l'é dëspantiasse rapidament:

  • Mesopotamia: Sumer e Assiria
  • Antich Egissi: Ij Hyksos a l'han portalo an Egit vers ël 1600 aGC
  • Imperi Itita: Specialisà ant la costrussion dij chèr da guèra
  • Cin-a: Sota la dinastìa Shang (1200 aGC)
  • Grecia e Roma: Dovrà pì che d'aut ant le cerimonie e le corse

Ij chèr a j'ero fàit 'd bòsch (rol, sàles, frasso), con:

  • Roe: A quatr ragg, an bòsch massiss o con ël mojen an metal
  • Scòssia: Platforma për ij combatent e 'l guidator
  • Timon: Strutura ch'a tenìa ij cavaj
  • Ass: An bòsch, ch'a colegava le roe
  • Blindagi: Quàich vira con pere 'd còiro o 'd bronz

Tàtica militar

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël chèr a l'era dovrà an vàire manere:

  • Platforma mòbil d'artijarìa: Për ij bersajé con l'arch e flecia da na distansa
  • Arma d'urt: Për campé 'd lanse o për rompe le linie nemise
  • Traspòrt: Për porté j'ufissiaj o le trupe d'elit an bataja
  • Sgoment psicològich: Ël rumor e l'aspet a provocavo tëmma

Ij chèr a j'ero pì dovrà an teren pian, e a j'ero vulneràbij an teren malfé o contra la fanterìa organisà.

Sivilisassion ch'a l'han dovrà ij chèr

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij chèr egissian a j'ero leger e lest, con doe roe e doj combatent: un guidator e n'arcé.

Ij chèr itita a j'ero pì pesant, con tre òm: guidator, arcé, e scudé.

Sota le dinastìe Shang e Zhou, ij chèr a formavo 'l cheur dl'esércit, con squàdre ëd senten-e d'unità.

Ant la mitologìa greca, ij chèr a j'ero associà a j'eroj (Achil, Etor). Stòricament a j'ero dovrà pì che d'autr ant le corse (gieugh olìmpich) e ant le procession.

Ij roman a l'han dovrà men ij chèr për ël combatiment, preferend la fanterìa, ma a l'han mantnù le corse 'd chèr ant ij sirch coma spetàcol.

L'Imperi Persian a l'ha dovrà ij chèr con ël mojen a lame për tajé la fanterìa nemisa, ma a j'ero vulneràbij a le formassion sarà.

L'equipagiament a comprendìa:

  • Arch e flecia: Arma prinsipal për ij bersajé
  • Lanse: Për ij combatiment a còrt ragg
  • Spade e apie: Për la dësfèisa përsonal
  • Scù: Për la protession

Ël chèr a l'ha përdù amportansa militar vers ël sécol III aGC për vàire rason:

  • Monta a caval: La cavalerìa a l'era pì flessìbil e men costosa
  • Fanteria organisà: Formassion coma la falange macedònica o la legion roman-a
  • Inovassion tecnològiche: Strop e sela pì efetive
  • Limitassion dël teren: Pòch usàbil an montagna o foresta

Malgré sò declin militar, ël chèr a l'ha lassà n'eredità duratura:

  • Simbologia: Sìmbol ëd podèj e prestigi (trionf roman)
  • Literatura e mitologìa: Ant le stòrie d'eroj
  • Spetàcoj: Corse ant ij sirch roman
  • Tecnologìa: Dësvlup ëd le roe e dij sistema 'd trasport