Cifradura
La Cifradura a l'é ël process ëd convertì anformassion an un còdes segret për evité che përson-e pa autorisà a peulo les-la o comprendla. Costa técnica a l'é fondamental ant la sicurëssa dij dat, la protession ëd la privatëssa e la garansìa ëd confidensialità ant le comunicassion digitaj.
Còsa a l'é la Cifradura
[modìfica | modifiché la sorgiss]La cifradura a l'é basà an sël dovré algoritm matemàtich e ciav (segrete o pùbliche) për trasformé dat ciàir (test lesìbil) an dat cifrà (test incomprensìbil). As distinguo doi tipo prinsipaj:
- Cifradura simétrica: A deuvra na sola ciav segreta sia për cifré che për decifré (es. AES).
- Cifradura asimétrica: A deuvra na cobia ëd ciav (pùblica e privà) për sicurëssa magior (es. RSA).
Ël process a comprend ëdcò la gestion ëd ciav, la generassion ëd nùmer aleatòri, e ij protocoj ëd sicurëssa.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le prime forme ëd cifradura a rivo a l'antichità, con ël Cifrari ëd César (sécol I a.C.), ch'a sostituìa minca litre con cola tre posission aprèss. Ant ël Medi Ev, ij cifrari polialfabétich (es. Cifrari ëd Vigenère) a l'han complicà la decifrassion. Ant la Sgonda Guèra Mondial, la Màchina Enigma dij Tedesch a l'é stàita na sfida për j'Aleà, con Alan Turing ch'a l'ha contribuì a decifrela. Ant j'agn '70, l'anvension ëd RSA e ël protocol Diffie-Hellman a l'ha marcà l'inissi dla cifradura moderna.
Tècniche e Process
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Algoritm simétrich: AES, DES, ChaCha20.
- Algoritm asimétrich: RSA, ECC (curve elìtiche).
- Protocoj ëd ciav: Diffie-Hellman, TLS/SSL për la navigassion an ligna.
- Firma digital: Verìfica dl'autentissità dij document con ciav privà.
Ij dat cifrà a peulo esse decifrà mach con la ciav corëspondenta, garantìa la riservatëssa fin-a s'a-i é n'antercetassion.
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Comunicassion sicura: Messagi cifrà an WhatsApp, Signal, o email (PGP).
- Navigassion an ligna: Protocoj HTTPS për ij sit web.
- Memorisassion dij dat: Archivi cifrà an cloud o disk local (es. BitLocker).
- Criptomonede: Transassion sicurà con tecnologìa blockchain (es. Bitcoin).
- Govern e militar: Protege anformassion sensìbij da spionagi.
Sfide e Prospetive
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le sfide prinsipaj a son:
- Computer quantìstich: A peulo rompe j'algoritm asimétrich atuaj (es. RSA).
- Gestion ëd ciav: Sicurëssa dle ciav sensa espon-e le backdoor.
- Legislassion: Acess governativ a j'anformassion cifrà për motiv ëd sicurëssa.
Ant ël futur:
- Criptografìa post-quantìstica: Algoritm resistent a j'atach quantìstich (es. Crifrari ëd ret).
- Cifradura omomòrfica: Elaboré dat cifrà sensa decifrelo.
- Sicurëssa decentralisà: Dovré blockchain për gestì ciav.