Comunicassion
La comunicassion a l'é ël process ëd scambi d'anformassion o 'd mëssagi tra doi o pi person-e, o antra n'òm e n'àutr esse viv. A peul esse realisà për mojen ëd paròle, gest, segnaj, o sistema técnich, e a l'é essensial ant le relassion uman-e e ant l'organisassion dla società.
Sòrt ëd comunicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La comunicassion as peul classifichesse an vàire manere:
Comunicassion verbala
[modìfica | modifiché la sorgiss]Costa a comprend l'usagi dël lengagi parlà o scrit. Esempi a son le conversassion, ij lìber, j'e-mail, e ij mëssagi testuaj. La precision dle paròle a l'é fondamental për evité malintèis.
Comunicassion pa verbala
[modìfica | modifiché la sorgiss]Sensa dovré 'd paròle, as comunica con ël còrp: espression faciaj, gest, postura, o ton ëd vos. Costi element a peulo arforsé o contradì ël mëssagi verbal.
Comunicassion visual
[modìfica | modifiché la sorgiss]A l'é l'usagi ëd figure, gràfich, video, o color për trasmëtte 'd significà. L'art, le carte geogràfiche, e ij film a son esempi clàssich.
Amportansa dla comunicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La comunicassion a l'é ël fondament dle relassion personaj, dël travaj an echip, e dl'educassion. Na comunicassion ciàira a preven conflit e a giuta a creé colaborassion. An contrari, dij mëssagi ambivalent o mal formulà a peulo porté a malintèis.
Stòria dla comunicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Dai temp pì antich, j'uman a l'han dësvlupà sistema për comuniché:
Preistòria: Pitore 'd le caverne, segnaj ëd fum.
Antichità: L'invension ëd la scritura (4000 a.C.) ant la Mesopotamia.
Età Moderna: La stampa 'd Gutenberg (sécol XV), ch'a l'ha democratisà l'acess a la conossensa.
Sécol XIX-XX: Telégraf, teléfon, radio, television.
Di d'ancheuj: Internet e ij sossiaj media, ch'a përmëtto comunicassion globaj an temp real.
Modej ëd comunicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij teorista a l'han proponù vàire modej për descrive ël process:
- Modej ëd Shannon e Weaver (1949): A comprend un sender, un mëssagi, un canal, un ricevent, e 'l “disturb” (distorsion).
- Modej ëd Berlo (1960): A sot-ligna ij fator coma la competensa dël sender, la strutura dël mëssagi, e ël contest.
Ostàcoj a la comunicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le dificoltà a peulo surtì da:
- Diferense lenghìstiche o culturaj.
- Problema técnich (linia telefònica tajà).
- Pregiudissi o emossion (rabia, pau).
- Ambient ëstòrich (son elevà).
Tecnologìe moderne
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le neuve tecnologìe a l'han rivolussionà la comunicassion:
- Internet: E-mail, chat, video-càmere.
- Sossiaj media: Facebook, Twitter, Instagram.
- Dispositiv mòbij: Sviciofonin e tablet a përmëtto ëd comuniché minca moment.
Tutun, l'ecess d'anformassion e la ridussion dle relassion face-a-face a son ëd sfide moderne.
Comunicassion ant ël regn animal
[modìfica | modifiché la sorgiss]J'animal a dòvro segnaj sonor, visuaj, o chìmich për comuniché. Esempi:
- Le canson dj'osej për atiré ij partner.
- Le dansa dle avije për ëndiché andoa a-i é 'd fior.
- IJ luv a crijo për organisé la cassa.
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La comunicassion a l'é n'element vital ant la vita quotidian-a, ant le relassion, e ant ël progress social. Con l'evolussion tecnològica, soe forme a cambio, ma sò but primordial a resta col ëd creé d'antese e d'union.