Copiapó
Copiapó (an spagneul: Copiapó) a l'é na sità dël Cile setentrional, capital dla Region d'Atacama e dl'omònima provincia. A l'é stàita fondà dël 1744 con ël nòm ëd San Francisco de Copiapó de la Selva.
Geografia
[modìfica | modifiché la sorgiss]As treuva an sël fium Copiapó, 65 km a l'intern da l'Océan Pacìfich e 800 km a nòrd ëd Santiago dël Cile, ai pé dël Desert d'Atacama. A l'ha na surfassa ëd 34,3 km² e n'autëssa ëd 391 méter. Sò clima a l'é desèrtich, con pòche pieuve e na temperadura média anual ëd 16,8°C.
Demografìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Second j'ùltim censiment, a conta anviron 158.000 abitant (2012), ch'a rend la sità pì popolosa dla region. La popolassion a l'é chërsùa dël 28% antra 'l 1992 e 'l 2002 grassie a l'atività mineraria.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Fondà dël 1744 dal governador José Manso de Velasco, Copiapó a l'ha vivù sò períod d'òr dël sécol ch'a fa XIX con la dëscuverta dle miniere d'argent ëd Chañarcillo e Tres Puntas. Dël 1851 a l'é stàita la prima sità dël Sud América a avèj na ferovìa, ch'a la colegava al pòrt ëd Caldera.
Economìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]A l'é 'l sènter minerari pì important dël Cile, con giassiment ëd aram, òr, argent e fer. D'àutri setor a son l'agricoltura (uve, ulive) e ij servissi. A l'é servìa da l'Aeropòrt Desierto de Atacama.
Leu d'anteresse
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Catedral ëd Copiapó (sécol ch'a fa XIX) an piassa Prat
- Museo Regional de Atacama (stòria e mineralogìa)
- Bahía Inglesa (spiagia davzin-a)