Dentìstica
La dentìstica a l'é la branca ëd la medzin-a ch’a studia e a trata le maladìe e ij problema dij dent, dle zanzive e dël cav oral an general. Soa aplicassion a l'ha për but ëd garantì la salute oral, preven-e maladìe e arparé ij dann a j'element dentaj e ai tessù conessionaj.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La pràtica dental a l'é antichissima. J'Egissi antich (3000 a.C.) a l'avìo già tècniche për traté ij dent, e j'Etrusch a l'han dësvilupà dle pròtesi dentaj. Ant ël Medioev, ij "barbé" a fasìo estrassion dij dent malavi. La dentìstica moderna a nass ant ël Sécol ch'a fa XVIII con Pierre Fauchard, considerà ël pare dla dentìstica, ch’a l'ha publicà "Le Chirurgien Dentiste" (1728), un test fondamental.
Branch prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Dentìstica preventiva: Educassion a l'igien oral, detartrasi, fluoridisassion.
- Dentìstica restaurativa: Arparé ij dent con oturasion (piomb), coron-e o inlays.
- Ortodonsìa: Corege l'aliament dij dent con aparà fiss o mobij.
- Chirurgìa oral: Estrassion ëd dent, impiant o gestion ëd patologìe grave.
- Periodontologìa: Tratament dle maladìe dle zanzive (për esempi, gengivite).
- Endodonsìa: Terapìa dël canal radicolar (për salvé dent anfetà).
- Pròtesi dentaj: Sostituì dent mancant con pròtesi fisse o mobij.
Formassion e specialisassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Për esse dentista, a venta avèj na laurea an Odontoiatrìa (5-6 agn) e superé n'esam dë stat. Chi ch’a veul specialisesse (ortodonsìa, chirurgìa, ecc.) a deuv fé cors adissionaj. An Piemont, j'università 'd Turin a òfro cors ëd formassion.
Tendense atuaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Tecnologìa: Utilisassion dë scanner 3D për pròtesi, ragg X digitaj, laser për tratament sensa dolor.
- Prevension: Pì atension a l'igien oral e a la dieta.
- Conession con salute general: Studi a mostro che le maladìe dle zanzive a peulo influensé ël cheur o ël diabete.
Dentìstica an Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]An Piemont, la dentìstica a l'é bin dësvlupà, con n'atension particolar a l'acessibilità dle cure. J'ospidaj pùblich e jë studi privà a collaboro për garantì servissi a tuti. A-i son ëdcò programa ëd prevenzion për le scòle.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]Fauchard, P. (1728). Le Chirurgien Dentiste.