Diga ëd Aswan
La Diga ëd Aswan a l'é un-a dle pì amportante costrussion idràuliche dël mond, situà an sël fium Nil, davzin a la sità d'Aswan ant l'Egit. A l'é stàita costruìa për controlé le inondassion dël Nil, generé energìa idroelétrica, e garantì l'eva për l'irigassion. A esisto doi impiant: la Veja Diga d'Aswan (1902) e la Granda Diga d'Aswan (1970), ciamà ëdcò "Diga ëd Nasser".
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]- La Veja Diga (1902)
La prima diga a l'é stàita progetà da j'anglèis a la fin dël sécol XIX për regolé le pien-e dël Nil. Realisà an pera e ciman, a l'ha dimostrà ij sò limit për via dla capacità limità e dij problema ëd sedimentassion.
- La Granda Diga (1970)
Ant j'agn '60, sota ël pressident Gamal Abdel Nasser, l'Egit a decid ëd costruì na diga neuva për afronté la crèssita demogràfica. Con ël sostegn tecnològich e finansiari dl'Union Soviética, la Granda Diga a l'é stàita inaugurà dël 1970. Soa costrussion a l'ha ciamà ël trasferiment ëd monument stòrich com ij templ d'Abu Simbel, salvà da l'anegament.
Caraterìstiche Técniche
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Autëssa: 111 méter
- Lunghëssa: 3.830 méter
- Capacità dël bassin (Lagh Nasser): 132 km³ d'eva
- Generassion d'energìa: 2.100 megawatt, ch'a forniss squasi la mità dl'energìa egissian-a.
Amportansa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Control dle inondassion: A preven le pien-e ch'a devastavo l'agricoltura.
- Energìa idroelétrica: A l'ha modernisà l'economìa egissian-a.
- Irigassion: A përmët ëd coltivé teritòri prima desertich.
Contròversie
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Spostament ëd la popolassion: Oltre 100.000 përson-e (Nubian) a l'han dovù lassé soe ca.
- Efet ambientaj: La ridussion dij sediment ant ël Nil a l'ha diminuì la fecondità dël teren agrìcol.
- Tension geopòlitiche: L'Egit a contròla l'acess a l'eva, causand dìspute con Sudan e Etiòpia.
Colegament con ël Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]Mentre la diga a l'ha gnun-a relassion direta con ël Piemont, vàire imprèise piemontèise a l'han colaborà a proget d'idrotecnia global. Dël 2020, n'esposission a Turin a l'ha arcontà l'epopea dël salvatagi d'Abu Simbel.