Disabilità
La disabilità a l'é na condission ch'a peul limité le capassità fìsiche, sensoriaj, cognitive o psìchiche 'd na përson-a, an dificoltand soa partissipassion completa a la vita social, cultural o econòmica. La disabilità a dipend nen mach da limitassion andividuaj, ma ëdcò da le barere ambientaj e colturaj ch'a podrìo amplifiché ste dificoltà. L'aprovassion dël concet ëd disabilità a l'é evolùa con j'agn, passand da n'aprovassion médica a na vision pì social, ch'a consìdera la necessità ëd creé ambient inclusiv.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant l'antichità, le përson-e con disabilità a l'ero sovens emarginà o considerà sota n'òtica religiosa o superstissiosa. Ant l'Egit antich o ant la Grecia, as trovavo documentassion ëd tratament diferent, a seconda dle condission. Ant ël Medioev, la disabilità a l'era vëddùa tant ëd vire coma un castigh divin. Con l'Iluminism e j'arviste sientìfiche dël Sécol ch'a fa XIX, a son ësvilupasse ij prim tentativ ëd classificassion médica. Ant ël Sécol ch'a fa XX, ël moviment për ij drit ëd le përson-e con disabilità a l'ha portà a arconòsse la necessità ëd drit civij e d'ugualiansa, con moment fondamentaj coma la Convension dij Drit ëd le Përson-e con Disabilità dël 2006 (ONU).
Sòrt ëd disabilità
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Disabilità fìsica: Problema motòri, coma paraplegìa o artrite.
- Disabilità sensorial: Pèrdita dël sentiment (uditiva, visiva) o dificoltà dël lengagi.
- Disabilità antëletuaj: Limitassion ant le capassità cognitive o d'aprendiment.
- Disabilità psìchica: Condission coma autism, depression grave, o schisofrenìa.
Aprovassion legaj e drit
[modìfica | modifiché la sorgiss]An Italia, la Lege 104/1992 a garantiss drit e sostegn për l'autonomìa e l'antegrassion. A livel internassional, la Convension ONU dël 2006 a stabiliss che le përson-e con disabilità a l'han drit a educassion, travaj, salute e partissipassion sossial. An Piemont, j'ent locaj a travajo për aplichesse a ste norme, con program ëd sostegn e sensibilisassion.
Inclusion e sostegn
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Acessibilità: Modifiché ambient (rampe, elevador) e servissi për garantì l'utilisassion a tuti.
- Educassion: Scòle inclusive con sostegn specialisà e material didàtich adatà.
- Travaj: Inissiative për l'antegrassion ant ël mond dël travaj, con agevolassion fiscal për j'asiende.
- Tecnologìa d'agiut: Strument coma sigàire eletrònich, screen reader, o pròtesi inteligente.
Formassion e profession
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le figure ch'a travajo ant ël camp dla disabilità a comprendo educador specialisà, terapista ocupassionaj, psicòlogh, e assistent sossiaj. An Piemont, università coma cola ëd Turin a òfro cors ëd laurea an Siense dl'Educassion o Servissi Sossiaj, con specialisassion an disabilità.
Tendense atuaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Inovassion tecnològica: Utilisassion ëd robotica, inteligenza artifissial, e realtà virtual për terapìe o formassion.
- Drit uman: Pi atension a l'autodeterminassion e a la vos direta dle përson-e con disabilità.
- Model ëd cure antëgrà: Passagi da struture residensiaj a servissi basà ant la comunità.
Disabilità an Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Piemont a l'é stait storicament sensìbil a j'argoment dla disabilità. La Region a promòv program coma Proget Vita Indipendente për l'autonomìa ëd le përson-e con disabilità grav, e a sosten associassion locaj (es. LEDHA Piemont) ch'a fan ëd volontarià e sensibilisassion. J'ospidal e ij servissi sossiaj a colaboro për garantì cure personalisà.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- ONU (2006). Convension dij Drit ëd le Përson-e con Disabilità.
- Region Piemont (2023). Polìtiche për l'inclusion.