Disch fiss
Un disch fiss (o hard disk, an anglèis) a l'é un dispositiv ëd memorisassion ëd dat a long termo, dovrà për salvé e acede a l'anformassion an manera permanent. A dòvra na serie ëd disch magnétich (plater) rotant e brass mecànich për lese e scrive ij dat. A l'é stàit un component essensial dij computer dai temp ëd soa anvension ant j'agn '50 fin a l'avent dij Solid State Drive (SSD).
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'evolussion dij disch fiss a l'ha arfletù l'aument ëd la demanda ëd memorisassion:
- 1956: IBM 350 Disk Storage, ël prim disch fiss comercial, con 5 MB ëd capacità e disch ëd 24 pòles.
- Agn 70: Svilup dij disch Winchester (selà), ch'a ridùo cost e dimension.
- Agn 80: Aparission dij disch fiss për PC, con standard IDE (Integrated Drive Electronics).
- Agn 2000: Aument ëd la velocità con l'introdussion ëd SATA (Serial ATA).
- Sécol XXI: Concorensa con j'SSD, ma ij disch fiss a resto popolar për sò bass cost për GB.
Sòrt ëd disch fiss
[modìfica | modifiché la sorgiss]A esisto tre categorìe prinsipaj:
- HDD (Hard Disk Drive): Disch tradissionaj magnétich, con part mòbij.
- SSD (Solid State Drive): Memorisassion a stat sòlid, sensa part mòbij, pì lest e resistent.
- Disch ibrid (SSHD): Combinassion d'HDD e SSD për performance e capacità bilansà.
Component prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Disch magnétich (plàter): Rivestì d'un material magnétich për memorisé ij dat.
Testin-a ëd letura/scritura: A les e a scriv ij dat an sle surfasse dij plàter.
Brass d'ator: A bogia le testin-e an precision dzora ai disch.
Motor dë spindle: A fa giré ij disch a velocità costanta (es. 5400 rpm, 7200 rpm).
Schede contròl: Gestiss la comunicassion con ël computer.
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Computer personaj e server: Memorisé sistema operativ, program, e archivi.
Sentraj dat: Memorisassion ëd masse për le asiende e ij servissi an linia.
Backup e archivi: Salvatagi ëd dat për sicurëssa a long termo.
Dispositiv ëd rej (NAS): Condivide dat ant na rej local.
Amportansa ant la tecnologìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Capacità: A peulo memorisé fin a 20 TB (2023) ant un sol dispositiv.
Acessibilità: Pressi bass për memorisé gran quantità ëd dat.
Evolussion digital: A l'han abilità l'arserca sientìfica, ël cloud computing, e ij Big Data.
Sfide e limitassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Part mòbij: Vulneràbij a urt e faliment mecànich.
Velocità: Pì lent dj'SSD për l'acess aleatòri.
Consum d'energìa: Pì àut che j'SSD.
Fragilità: Sensìbij a camp magnetic fòrt.
Tecnologìe moderne
[modìfica | modifiché la sorgiss]SMR (Shingled Magnetic Recording): A aumenta la densità dij dat an anfilé le piste.
Disch a eli: Meno atrit për disch pì grand e efissient.
HAMR (Heat-Assisted Magnetic Recording): Dòvra la lus për registré dat an s'àree pì cite.
Curiosità
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël prim disch fiss dël 1956 a peisava fin-a a na tonelà e a l'avìa na capacità ëd 5 MB.
Ël “crij ëd mòrt” ëd n'HDD a l'é ël son dij brass ch'a treuvo pa ij dat, segn ëd malfonsionament.
J'HDD a son ancora dovrà ant le console ëd gieugh për memorisé gieugh e agiornament.
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij disch fiss a son ëstàit ij guardian ëd nòstra memòria digital për pì ëd 60 agn. Malgré la concorensa dj'SSD, a resto amportant për soa capassità e afidabilità a bass cost. Con le técniche an evolussion, a continuo a adatesse a j'esigense dël mond ch'a ciama sempe pì spassi për ij dat.