Dovèj
Sembiansa
Ël dovèj an filosofìa a l'é 'l concet ch'a esprim l'obligassion moral ëd fé o nen fé na certa assion. A l'é un-a dle categorìe sentraj dl'ética normativa e a forma la base ëd vàire sistema moraj, dzortut an cola ética deontològica ch'a aferma che vàire assion a son bon-e o gram-e an lor mideme.
Tichëtte prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël dovèj a peul esse definì coma:
- L'obligassion moral ëd fé o nen fé quaicòs
- La necessità ëd conformesse a na nòrma o a un prinsipi
- Lòn ch'as deuv fé për esse moralment giust
- La contrapart moral ëd la libertà
Sòrt ëd dovèj
[modìfica | modifiché la sorgiss]A-i son vàire sòrt ëd dovèj:
Kant a diferensia an tra:
- Dovèj përfet: Obligassion ch'a amëtto gnun-e ecession (es. "Dësmentia mai", "Busiarda mai")
- Dovèj imperfet: Obligassion ch'a lasso dë spassi a la libertà 'd giudissi (es. "Giuta j'àutri", "Dësvlupa tò talent")
Ross a l'ha elaborà na teorìa dij dovèj primàri, ch'a comprend:
- Dovèj ëd fideltà (ten-e le promësse)
- Dovèj ëd riparassion (corege ij dann causà)
- Dovèj ëd gratitùdin (arsegné ringrassiament)
- Dovèj ëd giustissia (distribuì bin e mal)
- Dovèj ëd beneficensa (amelioré la condission dj'àutri)
- Dovèj d'automijorament (amelioré soa condission)
- Dovèj ëd nen-fé 'd mal (evité 'd causé patiment)
Natura dël dovèj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij filòsof a l'han dàit vàire spiegassion dla natura dël dovèj:
- Orìgin divin-a: Ël dovèj a ven da Dé (vision religiosa)
- Orìgin rassional: Ël dovèj a deriva da la rason uman-a (Kant)
- Orìgin sossial: Ël dovèj a ven da la società e da soe nòrme
- Orìgin natural: Ël dovèj a ven da la natura uman-a
Strutura dël dovèj
[modìfica | modifiché la sorgiss]N'assion fàita për dovèj a presenta:
- La nòrma: Ël prinsipi moral ch'a stabiliss l'obligassion
- Lagent: La përson-a ch'a l'ha l'obligassion
- Lassion: Lòn ch'a dev esse fàit o nen fàit
- Ël benefissiari: Col ch'a benefissia dl'assolviment dël dovèj
Dovèj e libertà
[modìfica | modifiché la sorgiss]La relassion antra dovèj e libertà a l'é un dij tema sentraj:
- Për chèich filòsof, ël dovèj a lìmita la libertà
- Për d'àutri, ël dovèj a realisa la vera libertà (Kant: "La libertà a l'é l'obigassion a la lege ch'it l'has dàite da ti midem")
- Ël dovèj a presupon la libertà: as peul avèj gnun dovèj sensa la possibilità 'd serne
Dovèj e sentiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]La relassion antra dovèj e sentiment a l'é stàita motobin discutùa:
- Kant: L'assion moral a l'é cola fàita për rispet dël dovèj, nen për amor o për simpatìa
- David Hume: La moralità a l'é basà an sij sentiment, nen an sij dovèj rassional
- La fìsica moderna: A studia ij dovèj ch'a ven-o dai sentiment ëd compassion e 'd solidarietà
Problem filosòfich
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij problema prinsipaj an sël dovèj a son:
- Conflit dij dovèj: Còsa fé quand doi dovèj a son an contradission?
- L'orìgin dl'autorità: Da andoa a ven l'autorità dël dovèj?
- L'universalità: Ij dovèj a valo për tuti e an tute le situassion?
- La motivassion: A venta fé 'l bin për rispet dël dovèj, o a basta mach fé lòn ch'a l'é giust?
Amportansa ant la vita uman-a
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël dovèj a l'é fondamental për:
- La vita moral e sossial
- La convivensa civil
- L'organisassion polìtica e giurìdica
- La formassion dël caràter përsonal