Vai al contenuto

Dovèj

Da Wikipedia.

Ël dovèj an filosofìa a l'é 'l concet ch'a esprim l'obligassion moral ëd fé o nen fé na certa assion. A l'é un-a dle categorìe sentraj dl'ética normativa e a forma la base ëd vàire sistema moraj, dzortut an cola ética deontològica ch'a aferma che vàire assion a son bon-e o gram-e an lor mideme.

Tichëtte prinsipaj

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël dovèj a peul esse definì coma:

  • L'obligassion moral ëd fé o nen fé quaicòs
  • La necessità ëd conformesse a na nòrma o a un prinsipi
  • Lòn ch'as deuv fé për esse moralment giust
  • La contrapart moral ëd la libertà

Sòrt ëd dovèj

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A-i son vàire sòrt ëd dovèj:

Kant a diferensia an tra:

  • Dovèj përfet: Obligassion ch'a amëtto gnun-e ecession (es. "Dësmentia mai", "Busiarda mai")
  • Dovèj imperfet: Obligassion ch'a lasso dë spassi a la libertà 'd giudissi (es. "Giuta j'àutri", "Dësvlupa tò talent")

Ross a l'ha elaborà na teorìa dij dovèj primàri, ch'a comprend:

  • Dovèj ëd fideltà (ten-e le promësse)
  • Dovèj ëd riparassion (corege ij dann causà)
  • Dovèj ëd gratitùdin (arsegné ringrassiament)
  • Dovèj ëd giustissia (distribuì bin e mal)
  • Dovèj ëd beneficensa (amelioré la condission dj'àutri)
  • Dovèj d'automijorament (amelioré soa condission)
  • Dovèj ëd nen-fé 'd mal (evité 'd causé patiment)

Natura dël dovèj

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij filòsof a l'han dàit vàire spiegassion dla natura dël dovèj:

  • Orìgin divin-a: Ël dovèj a ven da Dé (vision religiosa)
  • Orìgin rassional: Ël dovèj a deriva da la rason uman-a (Kant)
  • Orìgin sossial: Ël dovèj a ven da la società e da soe nòrme
  • Orìgin natural: Ël dovèj a ven da la natura uman-a

Strutura dël dovèj

[modìfica | modifiché la sorgiss]

N'assion fàita për dovèj a presenta:

  1. La nòrma: Ël prinsipi moral ch'a stabiliss l'obligassion
  2. Lagent: La përson-a ch'a l'ha l'obligassion
  3. Lassion: Lòn ch'a dev esse fàit o nen fàit
  4. Ël benefissiari: Col ch'a benefissia dl'assolviment dël dovèj

Dovèj e libertà

[modìfica | modifiché la sorgiss]

La relassion antra dovèj e libertà a l'é un dij tema sentraj:

  • Për chèich filòsof, ël dovèj a lìmita la libertà
  • Për d'àutri, ël dovèj a realisa la vera libertà (Kant: "La libertà a l'é l'obigassion a la lege ch'it l'has dàite da ti midem")
  • Ël dovèj a presupon la libertà: as peul avèj gnun dovèj sensa la possibilità 'd serne

Dovèj e sentiment

[modìfica | modifiché la sorgiss]

La relassion antra dovèj e sentiment a l'é stàita motobin discutùa:

  • Kant: L'assion moral a l'é cola fàita për rispet dël dovèj, nen për amor o për simpatìa
  • David Hume: La moralità a l'é basà an sij sentiment, nen an sij dovèj rassional
  • La fìsica moderna: A studia ij dovèj ch'a ven-o dai sentiment ëd compassion e 'd solidarietà

Problem filosòfich

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij problema prinsipaj an sël dovèj a son:

  • Conflit dij dovèj: Còsa fé quand doi dovèj a son an contradission?
  • L'orìgin dl'autorità: Da andoa a ven l'autorità dël dovèj?
  • L'universalità: Ij dovèj a valo për tuti e an tute le situassion?
  • La motivassion: A venta fé 'l bin për rispet dël dovèj, o a basta mach fé lòn ch'a l'é giust?

Amportansa ant la vita uman-a

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ël dovèj a l'é fondamental për:

  • La vita moral e sossial
  • La convivensa civil
  • L'organisassion polìtica e giurìdica
  • La formassion dël caràter përsonal