Elefant da guèra

J'elefant da guèra a son ëstàit elefant adestrà e dovrà coma arme ëd combatiment ant l'antichità e 'nt ël médi ev. A l'han avù un ròl significativ ant vàire sivilisassion, dzortut ant ël sub-continent indian, an Persia, e ant l'antichità clàssica mediterania.
Orìgin e stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'utilisassion dj'elefant ant le bataje a l'é atestà già dal III mileni aGC ant la val dl'Indo. A son ëstàit dovrà an manera estensiva da:
- Imperi Maurya (India): Sota Candragupta Maurya e Asoka.
- Imperi Persian: Ant le guère contra la Grecia.
- Cartaginèis: Sota Anìbal ant la Sconda Guèra Pùnica.
- Imperi Selèucid: Ered dij Persian.
- Regn ëd Kush (Nubia): An Àfrica.
- Regn ëd Sri Lanka: Për la difèisa dl'ìsola.
Selession e adestrament
[modìfica | modifiché la sorgiss]A j'ero dovrà dzortut j'elefant asiàtich (Elephas maximus), men che l'elefant african ëd savan-a (Loxodonta africana), pì servaj e malfé da adestré.
L'adestrament a ancaminava da giovo e a comprendìa:
- Obediensa a j'órdin.
- Familiarisassion con ël rumor dle bataje.
- Manovre militar.
- Utilisassion dj'arme.
Equipagiament
[modìfica | modifiché la sorgiss]Un elefant da guèra a l'era dotà 'd:
- Torëtta (howdah): Na strutura an bòsch fissà an sla schin-a, andoa as trovavo ij combatent (3-4 òm: n'arcé, un o pì lansé, e quàich vira n'ufissial).
- Armadura: Piastre 'd coram o metal për protege le part vulneràbij.
- Arme naturaj: Le difèise (denton) a j'ero sovens armà 'd lame 'd metal.
Tàtica militar
[modìfica | modifiché la sorgiss]J'elefant a j'ero dovrà për:
- Rompe le linie nemise: Con soa massa e soa fòrsa.
- Sgoment psicològich: Cavaj nemis a s'ambaronavo a vëdde j'elefant.
- Piataforma mòbil d'osservassion: Për j'ufissiaj.
- Combatiment contra la cavalerìa: J'elefant a fërmavo j'assàut dij cavaj.
Vulnerabilità e contra-misure
[modìfica | modifiché la sorgiss]Malgré soa potensa, j'elefant a l'avìo 'd pont déboj:
- Por: Se ferì o angossà, a podìo viresse contra soe proprie file.
- Teren malfé: Palud, montagne, o teren rocos a limitavo soa mobilità.
- Arm speciaj: Lanse longhe (sarisse), 'd feu, ëd trufe a l'é dventà na tàtica për feje perde 'l contròl.
- Fanterìa organisà: Formassion sarà ch'a-j atacavo da tute le part.
Bataje famose
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Bataja d'Ipso (301 aGC): Antiga bataja 'd Diàdoch, con senten-e d'elefant.
- Bataja dël fium Idaspe (326 aGC): Alessànder ël Grand contra Poro e sò elefant.
- Bataja ëd Zama (202 aGC): Antiga bataja 'd fin dla Sconda Guèra Pùnica, andoa j'elefant d'Anìbal a son ëstàit mal dovrà.
- Bataja ëd Raphia (217 aGC): Ant ël conflit antra ij Selèucid e j'Egissian, con elefant asiàtich contra coj african.
Declin
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'utilisassion dj'elefant da guèra a l'ha comensà a calé ant l'Età Medieval për:
- Aument ëd l'eficassia dla cavalerìa pesanta.
- Dësvlup ëd l'artijarìa e dj'arme da feu.
- Còst elevà ëd manteniment e adestrament.
- Vulnerabilità a le neuve tàtiche.
Eredità cultural
[modìfica | modifiché la sorgiss]J'elefant da guèra a son restà ant la memòria stòrica e ant l'art:
- Sìmbol ëd podèj real ant l'Asia meridional.
- Soget ëd monede e scolture antiche.
- Personagi 'nt la literatura e ant ël cine (es. Il Signore degli Anelli).
Utilisassion nen militare
[modìfica | modifiché la sorgiss]A la fin ëd soa utilissassion militar, j'elefant a son restà dovrà për:
- Travaj pesant: Traspòrt e tir 'd chèr.
- Cerimònie e procession.
- Cassa.