Vai al contenuto

Elefant da guèra

Da Wikipedia.
Elefant dovrà da l'imper Khmer

J'elefant da guèra a son ëstàit elefant adestrà e dovrà coma arme ëd combatiment ant l'antichità e 'nt ël médi ev. A l'han avù un ròl significativ ant vàire sivilisassion, dzortut ant ël sub-continent indian, an Persia, e ant l'antichità clàssica mediterania.

Orìgin e stòria

[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'utilisassion dj'elefant ant le bataje a l'é atestà già dal III mileni aGC ant la val dl'Indo. A son ëstàit dovrà an manera estensiva da:

  • Imperi Maurya (India): Sota Candragupta Maurya e Asoka.
  • Imperi Persian: Ant le guère contra la Grecia.
  • Cartaginèis: Sota Anìbal ant la Sconda Guèra Pùnica.
  • Imperi Selèucid: Ered dij Persian.
  • Regn ëd Kush (Nubia): An Àfrica.
  • Regn ëd Sri Lanka: Për la difèisa dl'ìsola.

Selession e adestrament

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A j'ero dovrà dzortut j'elefant asiàtich (Elephas maximus), men che l'elefant african ëd savan-a (Loxodonta africana), pì servaj e malfé da adestré.

L'adestrament a ancaminava da giovo e a comprendìa:

  • Obediensa a j'órdin.
  • Familiarisassion con ël rumor dle bataje.
  • Manovre militar.
  • Utilisassion dj'arme.

Un elefant da guèra a l'era dotà 'd:

  • Torëtta (howdah): Na strutura an bòsch fissà an sla schin-a, andoa as trovavo ij combatent (3-4 òm: n'arcé, un o pì lansé, e quàich vira n'ufissial).
  • Armadura: Piastre 'd coram o metal për protege le part vulneràbij.
  • Arme naturaj: Le difèise (denton) a j'ero sovens armà 'd lame 'd metal.

Tàtica militar

[modìfica | modifiché la sorgiss]

J'elefant a j'ero dovrà për:

  • Rompe le linie nemise: Con soa massa e soa fòrsa.
  • Sgoment psicològich: Cavaj nemis a s'ambaronavo a vëdde j'elefant.
  • Piataforma mòbil d'osservassion: Për j'ufissiaj.
  • Combatiment contra la cavalerìa: J'elefant a fërmavo j'assàut dij cavaj.

Vulnerabilità e contra-misure

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Malgré soa potensa, j'elefant a l'avìo 'd pont déboj:

  • Por: Se ferì o angossà, a podìo viresse contra soe proprie file.
  • Teren malfé: Palud, montagne, o teren rocos a limitavo soa mobilità.
  • Arm speciaj: Lanse longhe (sarisse), 'd feu, ëd trufe a l'é dventà na tàtica për feje perde 'l contròl.
  • Fanterìa organisà: Formassion sarà ch'a-j atacavo da tute le part.
  • Bataja d'Ipso (301 aGC): Antiga bataja 'd Diàdoch, con senten-e d'elefant.
  • Bataja dël fium Idaspe (326 aGC): Alessànder ël Grand contra Poro e sò elefant.
  • Bataja ëd Zama (202 aGC): Antiga bataja 'd fin dla Sconda Guèra Pùnica, andoa j'elefant d'Anìbal a son ëstàit mal dovrà.
  • Bataja ëd Raphia (217 aGC): Ant ël conflit antra ij Selèucid e j'Egissian, con elefant asiàtich contra coj african.

L'utilisassion dj'elefant da guèra a l'ha comensà a calé ant l'Età Medieval për:

  • Aument ëd l'eficassia dla cavalerìa pesanta.
  • Dësvlup ëd l'artijarìa e dj'arme da feu.
  • Còst elevà ëd manteniment e adestrament.
  • Vulnerabilità a le neuve tàtiche.

Eredità cultural

[modìfica | modifiché la sorgiss]

J'elefant da guèra a son restà ant la memòria stòrica e ant l'art:

  • Sìmbol ëd podèj real ant l'Asia meridional.
  • Soget ëd monede e scolture antiche.
  • Personagi 'nt la literatura e ant ël cine (es. Il Signore degli Anelli).

Utilisassion nen militare

[modìfica | modifiché la sorgiss]

A la fin ëd soa utilissassion militar, j'elefant a son restà dovrà për:

  • Travaj pesant: Traspòrt e tir 'd chèr.
  • Cerimònie e procession.
  • Cassa.