Vai al contenuto

Energìa arnovàbil

Da Wikipedia.

L'energìa arnovàbil a l'é n'ansem ëd sorgiss d'energìa ch'as rigenero naturalment e a son praticament inesaurìbij a scala uman-a. A dipendo da process naturaj com ël sol, ël vent, l'eva, e la biomassa, e a son n'alternativa sostenìbil a j'energìe fòssij (carbon, petròli, gas), ch'a contribuisso al càud global.

Stòria dl'energìa arnovàbil

[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'utilisassion dle sorgiss arnovàbij a l'ha 'd reis antiche:

  • Antichità: Mulin a vent e a eva dovrà për maciné gran e pompé eva.
  • Sécol XIX: Primi panel solari termich anventà për produve vapor.
  • Agn 1880: Primi generador idroelétric ant jë Stat Unì.
  • Agn 1970: Crisi dël petròli a possa jë studi su l'energìa solar e eólica.
  • Sécol XXI: Acòrd internassional (es. Acòrd ëd Paris) për ridùe le emission an favor dle rinnovàbij.

Sorgiss prinsipaj

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij tipo d'energìa arnovàbil a comprendo:

Fotovoltaica: Trasformassion dla lus solar an eletricità con panel ëd silissi.

Térmica: Utilisassion dël calor solar për scaudé eva o generé eletricità.

Energìa eólica

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Turbin-a a vent: Generador ch'a dòvra la fòrsa dël vent për produve eletricità (onshore e offshore).

Energìa idroelétrica

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Central idroelétriche: Dovrand ël moviment d'eva (fium, dighe) për alimenté turbin-e.

Energìa geotérmica

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Calor dël sot-seul: Sfrutà për scaudament o produssion d'eletricità (es. Islanda).

Materia orgànica: Combustìbil com bòsch, avans agrìcoj, o biogas da decomposission.

Energìa dij mar

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Maree e onde: Sistema për convertì l'energìa cinética dël mar an eletricità.

Amportansa ant la società

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ambient: Ridussion dle emission ëd CO₂ e àutri gas ëd sèra.

Sostenibilità: Sorgiss ch'as esaurisso pa e a dan men dë sperdiment.

Sicurëssa energética: Diversificassion dle sorgiss, ridussion dla dipendensa da lë strangé.

Economìa: Creassion d'impiegh ant ij setor tecnològich e dla mantenussion.

Intermitensa: L'energìa solar e eólica a dipendo dal temp atmosférich.

Memorisassion: Batterie e sistema d'acumulassion për gestì la produssion variàbil.

Cost inissial: Investiment àut për infrastrutura.

Spassi: Utilisassion ëd teritòri për instalé panej o turbine.

Tecnologìe moderne

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Baterie a ion ëd litio: Për memorisé energìa mèj.

Idrògen verd: Produvù con energìa arnovàbil për alimenté industrie e traspòrt.

Rete inteligenta (smart grid): Gestion dinàmica ëd domanda e oferta d'energìa.

Eólica offshore flotant: Turbin-e an mar duvert për ciapé vent pì fòrt.

L'Islanda a dòvra l'energìa geotérmica për ël 90% dij sò scaudament.

La Cina a l'é ël prim produtor mondial d'energìa solar ed eólica.

La central idroelétrica Three Gorges Dam (Cin-a) a l'ha na capacità ëd 22.5 GW, la pì granda al mond.

L'energìa arnovàbil a l'é na ciav essensial për un futur sostenìbil. Malgré le sfide técniche e econòmiche, j'avansament tecnològich e j'acòrd internassional a fan ësperé na conversion sempe pì ràpida. Anvestì ant le rinnovàbij a veul dì protege l'ambient, creé neuve oportunità, e garantì n'energìa polida për le generassion ch'a ven-o.