Energìa geotèrmica
Energìa geotèrmica a l'é l'energìa otnùa dal calor intern ëd la Tèra, generà da la dëscomposission radioatìva dle ròche e dal calor residual dla formassion dël pianeta. Costa sorgiss d'energìa renovàbil a l'é dovrà për generé eletricità, riscaudé edifissi e për aplicassion andustriaj.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'usagi dël calor geotèrmich a l'ha soe orìgin ant l'antichità. Ij Roman a dovravo le sorgiss termaj për le terme, com a Aquae Sulis (ancheuj Bath, Anghiltèra). Dël 1904, an Italia, ël prinsipal sistema geotèrmich për generé eletricità a l'é stàit realisà a Larderello (Toscan-a), ch'a dòvra ël vapor natural për fé giré dle turbin-e. Ant ël sécol XX, pais com l'Islanda e jë Stat Unì a l'han dësvlupà tecnologìe për sfruté cost recurs an manera pì eficent.
Prinsipi ëd fonsionament
[modìfica | modifiché la sorgiss]La Tèra a l'ha un nùcleo ch'a riva a 5.000 °C. Ël calor as trasmet a le ròche e a j'aque sotteranie, creand d'artorn geotèrmich. Ij tipo prinsipaj a son:
- Sistema idrotermaj: Aque càude o vapor a pression natural sota tèra.
- Ròche càude sëcche: Ròche ch'a peulo esse stimolà për creé d'aque càude artificial.
- Sistema geopressurisà: Aque càude con gas dissolvù a granda profondità.
Le técniche për generé eletricità a ancludo:
- Turbin-a a vapor sech: Diretament ël vapor natural a fa giré la turbin-a.
- Turbin-a a flash: Aqua càuda a pression bassa a dventa vapor për fé giré la turbin-a.
- Ciclo binari: A deuvra na sostansa secondaria (com l'isobutano) për trasformé ël calor ëd l'eva càuda an energìa.
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Generassion d'eletricità: Central com cole ëd Larderello (Italia) o Geysers (California).
- Riscaudament urban: An Islanda, ël 90% dle ca a son riscaudà con energìa geotèrmica.
- Agricoltura: Sère riscaudà e coltivassion ëd pess ant le zone frèide.
- Andustria: Produssion ëd vapor për process andustriaj o dissalassion d'eva.
Sfide e limitassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Localisassion: J'artorn geotèrmich a son limità a zòne vulcàniche o tetonicament ative (es. Anel ëd feu dël Passìfich).
- Còst inissial àut: Perforassion e infrastrutura a ciamo investiment gròss.
- Emission ëd gas: An chèich cas, a peulo seurte idrògen sulfurà o CO₂.
- Sismicità andòta: L'inession d'eva ant le ròche (për stimolé ij sistema) a peul causé teremòt cit.
Futur
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le neuve tecnologie a ancludo:
- Sistema geotèrmich ameliorà (EGS): Creassion ëd rëserve artificial an region pa vulcàniche.
- Usagi ëd bassa temperadura: Pompe ëd calor geotèrmiche për edifissi residensiaj.
- Integrassion con àutre renovàbij: Ibridassion con solar o eòlich për na fornitura d'energìa costanta.
Esempi globaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Islanda: Oltra al riscaudament, a produv ël 25% ëd soa eletricità da sorgiss geotèrmiche.
- Kenya: La central ëd Olkaria a l'é un dij pì gròss produtor african.
- Neuva Zelanda: La zòna ëd Taupo a dòvra l'energìa geotèrmica për l'andustria e ël turism.