Engignerìa elétrica
Engignerìa elétrica a l'é na branca dl'engignerìa ch'a studia e a àplica ij fenòmen elétrich, eletrònich, e eletromagnétich për progeté, svilupé, e gestì sistema ch'a deuvro energìa elétrica. Sò camp d'assion a anclud la produssion d'eletricità, soa distribussion, l'eletrònica, le telecomunicassion, e ij sistema d'automassion.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'engignerìa elétrica a l'ha soe rèis ant ij travaj d'Alessandro Volta (anventor ëd la pila, 1800) e Michael Faraday (che a l'ha formulà ij prinsipi dl'indussion eletromagnética, 1831). Ant ël 1882, Thomas Edison a l'ha realisà la prima central elétrica, mentre Nikola Tesla a l'ha arvolussionà ël sistema ëd corent auternà. Ant ël sécol XX, l'ariv dij transistor e dij circuit integrà a l'ha duvertà la stra a l'eletrònica moderna.
Prinsipi fondamentaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Teorìa dij circuit: Studi dël comportament ëd corent e tension ant ij component elétric.
- Eletromagnetism: Relassion antra camp elétrich e magnétich, base për motor e generator.
- Sistema d'energìa: Trasmission e distribussion d'eletricità travers a rej e stassion ëd trasformassion.
- Eletrònica: Progetassion ëd component com transistor, diod, e circuit integrà.
- Contròl e automassion: Sistema për gestì machinari e process andustriaj.
- Telecomunicassion: Trasmission ëd signal për mojen ëd radio, fibra òtica, o ret sensa fij.
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Generassion d'energìa: Central elétriche (idroelétriche, nuclear, eòliche).
- Eletrònica ëd consum: Smartphone, computer, e aparà doméstich.
- Trasport: Tren elétrich, motor për veicoj elétrich, sistema ëd cariament.
- Salute: Strument médich com risonansa magnética e pacemaker.
- Ròbotica e AI: Sistema automatisà e contròl ëd process.
Sfide e debat
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Sostenibilità: Passagi a sorgiss renovàbij e ridussion dle pèrdite energétiche.
- Sicurëssa dij dat: Protession ëd le rej elétriche e dij sistema d'automassion da atach sibernétich.
- Inovassion: Svilup ëd material neuv (es. grafene) e tecnologìe com le smart grid.
- Formassion: Preparé j'angigné për le competense dël futur (es. energie rinovàbij, veicoj elétrich).
Engignerìa elétrica ant ël Piemont
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël Piemont a l'é un dij cènter prinsipaj italian për la ricerca e l'ansëgnament an engignerìa elétrica:
- Politécnich ëd Turin: Eufr cors ëd laurea e magistral an engignerìa elétrica, con ricerca an sj'energie renovàbij e l'automassion.
- Colaborassion andustriaj: Proget con FCA për l'ariv ëd motor elétrich e con Leonardo S.p.A. për sistema d'aviassion.
Futur
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le neuve frontiere a ancludo:
- Energìa rinovàbil: Integrassion ëd solar e eòlich ant le rej esistent.
- Veicoj elétrich: Svilup ëd baterìe pì efissient e stassion ëd cariament rapide.
- Inteligensa artifissial: Utilisassion ëd machine learning për otimisé ij sistema energétich.
Vardé ëdcò
[modìfica | modifiché la sorgiss]Colegament estern
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Politécnich ëd Turin - Cors d'engignerìa elétrica.
- IEEE (Institut d'Angigné Elétric e Eletrònich) - Ressorse globaj.