Feuj ëd càlcol
Ij feuj ëd càlcol (an anglèis spreadsheet) a son aplicassion o document digitaj dovrà për organisé, analisé, e memorisé dat an forma ëd tàule. Minca feuj a l'é divis an sele (célule), organisà an righe e colòne, anté che as peulo introduvse nùmer, test, o fórmole për eseguì càlcol automàtich. A son strument essensiaj ant l'ambit finansiari, sientìfich, e ëd gestional d'ampressa. Esempi famos a son Microsoft Excel, Google Sheets, e LibreOffice Calc.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Ani 1960: Primi concet ëd tàule eletròniche, ma sensa antërfacia visual.
- 1979: VisiCalc, ël prim feuj ëd càlcol modern, a l'é creà për Apple II, rivolussionand l'usagi dij PC ant le amprese.
- Ani 1980: Lotus 1-2-3 a dòmin-a ël mërcà con funsion avansà ëd gràfich e database.
- 1985: Microsoft a presenta Excel, ch'a dventa lë standard ant ël setor.
- Ani 2000: Nàssita dij feuj ëd càlcol an ligna (es. Google Sheets) con colaborassion an temp real.
- Al di d'ancheuj: Integrassion d'AI për anàlisi preditiva e automassion.
Strutura e Component
[modìfica | modifiché la sorgiss]Un feuj ëd càlcol tipich a comprend:
- Sele (célule): Àrea andova a son memorisà ij dat, identificà da na colòna (letra) e na riga (nùmer).
- Righe e colòne: Organisassion vertical e orisontal dle sele.
- Fórmole: Istrussion për càlcol (es. `=SUM(A1:A10)` për la soma).
- Funsion: Operassion predefinìe (es. `AVERAGE`, `IF`, `VLOOKUP`).
- Gràfich e diagram: Visualisassion dij dat an forma ëd bare, torta, o linia.
- Tàule dinàmiche: Strument për sintetisé e analisé dat compless.
Tipologìe
[modìfica | modifiché la sorgiss]1. Feuj locaj: Aplicassion instalà (es. Excel, LibreOffice Calc). 2. Feuj an ligna: Acessìbil via navigator (es. Google Sheets, Zoho Sheet). 3. Feuj specialisà: Për bisògn specìfich (es. gestional finansiari, statìstica).
Usagi Pràtich
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ij feuj ëd càlcol a servo për:
- Finansa: Bilanse, prevision ëd spèise, analisi d'investiment.
- Gestion d'amprèisa: Inventari, pianificassion dle risorse.
- Educassion: Esercissi ëd matemàtica o statìstica.
- Siense: Racòlta e anàlisi ëd dat sperimentaj.
- Usagi personal: Pianificassion ëd budget famijar.
Avantagi e Svantagi
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Avantagi:
- Flessibilità: A peul gestì vàire tipo ëd dat.
- Automassion: Càlcol istantani con fòrmole.
- Visualisassion: Creassion ëd gràfich për presentassion.
- Svantagi:
- Eror ëd fórmola: Càlcol falà për via ëd sbali ant l'anseriment.
- Complessità: Difìcil gestion ëd dat motobin gròss.
- Dipendensa da license: Cost për quàich programa (es. Microsoft Excel).
Evolussion Tecnològica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Ani 1990: Introdussion ëd macro për automassion (es. VBA ant Excel).
- Ani 2010: Colaborassion an temp real ant ij feuj an ligna.
- Al di d'ancheuj:
- Integrassion AI: Sugeriment ëd fòrmole e prevision (es. Excel Ideas).
- Conession a database: Importassion direta da SQL o API.
- Analisi ëd dat an temp real: Colegament a sensor IoT.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Bricklin, B. (2003). *The Spreadsheet: 25 Years of Reinventing How Businesses Work*. MIT Press.
- Leon, A. (2015). *Advanced Excel for Scientific Data Analysis*. Oxford University Press.