Filosofìa continental
Sembiansa

La filosofìa continental a l'é na tradission filosòfica ch'a l'é dësvlupasse an Euròpa continental durant ij sécoj XIX e XX. A l'é caraterisà da n'atension a la stòria, a la coltura, a la società e a l'esperiensa uman-a, an contrast con la filosofìa analìtica ch'a l'é pì anfluensà da la lògica e la siensa.
Definission e caraterìstiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]La filosofìa continental a peul esse identificà për:
- Enfasi an sla stòria e ël contest
- Atension a j'aspet esistensiaj e a la condission uman-a
- Crìtica dla società moderna e dla tecnologìa
- Usagi d'un lengagi pì literari che técnich
Stòria e orìgin
[modìfica | modifiché la sorgiss]Precursor
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Immanuel Kant (1724-1804): criticism e filosofìa trassendental
- Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831): idealism e dialética
- Karl Marx (1818-1883): materialism stòrich
Svilup dël sécol XIX
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Søren Kierkegaard (1813-1855): precursor dl'esistensialism
- Friedrich Nietzsche (1844-1900): crìtica dla religion e dla moral
- Wilhelm Dilthey (1833-1911): siense dlë spìrit
Arvolussion dël sécol XX
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Fenomenologìa: Husserl e Heidegger
- Esistensialism: Sartre e Camus
- Teorìa crìtica: Scòla 'd Frankfurt
- Post-struturalism: Foucault e Derrida
Scòle e moviment prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]Fenomenologìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Edmund Husserl (1859-1938): torné a le còse mideme
- Martin Heidegger (1889-1976): esse e temp
- Maurice Merleau-Ponty (1908-1961): fenomenologìa dla carn
Esistensialism
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Jean-Paul Sartre (1905-1980): l'esistensa a ven prima dl'essensa
- Albert Camus (1913-1960): l'assurd e la rivolta
- Simone de Beauvoir (1908-1986): esistensialism feminista
Teorìa crìtica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Max Horkheimer (1895-1973): rason strumental
- Theodor Adorno (1903-1969): dialética negativa
- Herbert Marcuse (1898-1979): unidimensionalità
- Jürgen Habermas (1929-): agì comunicativ
Struturalism e Post-struturalism
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Claude Lévi-Strauss (1908-2009): struturalism an antropologìa
- Michel Foucault (1926-1984): podèj e savèj
- Jacques Derrida (1930-2004): dëcostrussion
- Gilles Deleuze (1925-1995): filosofìa dla diferensa
Tema sentraj
[modìfica | modifiché la sorgiss]La crìtica dla modernità
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Alienassion ant la società 'd massa
- Pèrdita dël significà
- Crisi dij valor tradissionaj
Ël soget e soa dissolussion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Da la cossiensa a l'incossient
- Crìtica dël soget sovran
- Costrussion social dl'identità
Ël lengagi e ij sò lìmit
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Crìtica dël logocentrism
- La natura testual dla realtà
- L'impossibilità d'un significà definitiv
Podèj e savèj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Relassion antra conossensa e podèj
- Mecanism ëd control social
- Resistensa e emancipassion
Métod filosòfich
[modìfica | modifiché la sorgiss]Dëcostrussion
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Anàlisi dle contradission ant ël test
- Dissolussion dle oposission binarie
- Atension a lòn ch'a l'é escludù
Genealogìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Stòria dij concet e dle pràtiche
- Anàlisi dij rapòrt ëd podèj
- Demistificassion dj'orìgin
Dialética negativa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Arfud dël sistema
- Atension a l'andividual e al particolar
- Crìtica dla totalità
Filosofìa continental contemporania =
[modìfica | modifiché la sorgiss]Svilup recent
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Giorgio Agamben (1942-): stat d'ecession e vita patanùa
- Slavoj Žižek (1949-): idealim e psicoanàlisi
- Alain Badiou (1937-): l'esse e l'event
Neuve diression
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Filosofìa post-colonial
- Studi dij géner
- Filosofìa ambiental
Confront con la filosofìa analìtica
[modìfica | modifiché la sorgiss]Diferense metodològiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Continental: atension a la stòria e al contest
- Analìtica: anàlisi dël lengagi e dla lògica
- Continental: stil pì literari
- Analìtica: precision técnica
Diferense temàtiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Continental: crìtica social e polìtica
- Analìtica: epistemologìa e filosofìa dla ment
- Continental: esistensa e significà
- Analìtica: verità e referensa
Crìtiche
[modìfica | modifiché la sorgiss]Da part analìtica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Mancansa ëd rigor argumentativ
- Usagi malfidà dël lengagi
- Difìcila verificabilità
Da part continental
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Astoricità dla filosofìa analìtica
- Ignoransa dij problema sociaj
- Redussionism sientìfich
Anfluensa
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ant le siense uman-e
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Teorìa literaria
- Studi cultural
- Antropologìa
Ant j'art
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Literatura e teatro
- Cine e art visive
- Architetura
Ant la polìtica
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Teorìe crìtiche
- Moviment sociaj
- Educassion progressiva
Autor amportant
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831)
- Friedrich Nietzsche (1844-1900)
- Martin Heidegger (1889-1976)
- Jean-Paul Sartre (1905-1980)
- Simone de Beauvoir (1908-1986)
- Michel Foucault (1926-1984)
- Jacques Derrida (1930-2004)
- Jürgen Habermas (1929-)
Euvre fondamentaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Fenomenologìa dlë spìrit ëd Hegel
- Parèj a l'ha parlà Zarathustra ëd Nietzsche
- Esse e temp ëd Heidegger
- L'esse e ël néant ëd Sartre
- Le paròle e le còse ëd Foucault
Vëdde ëdcò
[modìfica | modifiché la sorgiss]Bibliografìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Critchley, S., Che còsa a l'é la filosofìa continental?, 1997
- Glendinning, S., The Idea of Continental Philosophy, 2006
- Habermas, J., Ël discors filosòfich dla modernità, 1985