Gas
Ël gas a l'é un dij quatr stat fondamentaj dla materia, caraterisà da l'assensa ëd forma o volume fissà. A l'é formà da partìcole (àtom o molécole) ch'as treuvo an moviment caòtich e a vempo tut lë spassi disponìbil. A l'é un dij stat pì spantià ant l'Univers, present ant l'atmosfera terestra, ant le stèile (com plasma), e ant ij process ëd combustion. Soe propietà a son governà da variàbij com pression, temperadura, e volum, scond le lej dij gas.
Natura dël gas
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le propietà prinsipaj dël gas a son:
- **Mobilità dle partìcole**: Le partìcole a son lìbere ëd bogesse an tute le diression, con colision elàstiche antra 'd lor e contra le parete dël recipient.
- **Compatibilità e espansibilità**: Ël gas a peul esse compatà o espans an cambiand pression e temperadura.
- **Omogeneità**: Le partìcole a son distribuìe uniformement ant ël volum ocupà (a meno ëd fòrse esterne com la gravità).
- **Pression**: Fòrsa esercità dal gas për unità d'àrea, generà dal moviment dle partìcole.
Ij gas ideaj a seguo le lej dij gas ideaj, mentre ij gas reaj a devio da coste regole a pression àute o temperadura basse.
Produussion e Sorgiss
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le sorgiss dël gas a peulo esse:
- Natural:
- Atmosfera terestra (azòt, ossìgen, argon).
- Emission vulcàniche (anidrid carbònica, vapor d'eva).
- Process biològich (ossìgen da le piante, metan da la digestion).
- Artificiaj:
- Combustión (CO₂, vapor d'eva).
- Sìntesi chìmica (idrògen për l'amonìaca, clor për dij disinfetant).
- Estrassion da giassiment naturaj (gas naturaj, eli).
Usagi e Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël gas a l'é dovrà an vàire contest:
- **Energìa**: Gas naturaj (metan) për riscaudament e produssion d'energìa.
- **Industria**: Ossìgen e acetilen për saldadura, idrògen për fertilisant.
- **Medzin-a**: Ossìgen terapìa për passient con dificoltà respiratòrie.
- **Tecnologìa**: Gas inert (argon, neon) ant le lampadin-e o ant ij semicondutor.
- **Alimentar**: Bole d'aria (es. CO₂ ant le beivande gasà).
Efet e Sicurëssa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- **Perìcoj**:
- **Flamabilità**: Gas com metan o idrògen a peulo causé d'esplosion.
- **Tossicità**: Monòssid ëd carbòni (CO) a l'é letal se respirà.
- **Asfissìa**: Gas nen respiràbij (es. azòt) a peulo riduve l'ossìgen ant l'aria.
- **Ambient**: Gas com CO₂ o metan a contribuisso al riscaudament global për via dl'efet sèra.
Për sicurëssa, a son dovrà: sensòr ëd gas, ventilassion, e protocòl ëd memorisassion (es. bòmbole a pression).
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]- **Robert Boyle** (1662): A fòrmula la prima lej dij gas, colegand pression e volum.
- **Jacques Charles** e **Joseph Louis Gay-Lussac** (sécol XVIII-XIX): A dëscheurvo la relassion antra temperadura e volum dij gas.
- **Amedeo Avogadro** (1811): A ipotisa che volum uguaj ëd gas a conten-o ël midem nùmer ëd molécole.
- **James Clerk Maxwell** e **Ludwig Boltzmann** (sécol XIX): A dësvlupo la teorìa cinética dij gas, descrivend ël comportament microscòpich dle partìcole.