Giuss ëd fruta
Ij giuss ëd fruta a son dij lìquid otnù an pressand o macerand ëd fruta frësca, con o sensa gionté d'eva o àutri ingredient. A l'é na beivanda popolar an tut ël mond, conossùa për sò gust natural e sò contnù ëd vitamin-e e mineraj. An Piemontèis, ël termo "giuss" a ven dal Latin jūs, ch'a l'ha dàit l'Italian succo e ël Fransèis jus. Ij giuss pì comun a son coj ëd portogal, pom, uva, e ànanas.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La produssion ëd giuss ëd fruta a l'ha soe orìgin ant l'antichità, quand che le sivilisassion egissie e roman-e a beivìo d'estràit ëd fruta. Ant ël Médi Ev, ij monio europej a dovravo ëd tècniche ëd pressadura për fé ëd giuss con ëd fruta local. Con la Rivolussion Andustrial dël sécol XIX, l'anvension ëd màchine për la pastorisassion e ël confessionament a l'ha permëttù la produssion ëd massa, rendend ël giuss acessìbil al pùblich. An Piemont, la tradission dël giuss a l'é associà a le coltivassion ëd pom, pruss, e persi, con ëd ricëtte artisanal tramandà ant le famije.
Produssion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël process ëd fabricassion a peul varié, ma a comprend ëd sòlit:
- Racòlta e selession: La fruta a l'é cojìa a maturassion completa e sernùa për qualità.
- Lavagi: Eliminassion d'ampurità e rest.
- Estrassion: Pressadura mecànica o sentrifugassion për otnì ël lìquid.
- Pastorisassion: Scàudament curt për eliminé ij micro-organism e prolunghé la conservassion.
- Confessionament: An bote, carton, o vaschëtte.
Le técniche artisanal (es. pressadura a man) a son dovrà për ij giuss ëd nicia, mentre che coj andustriaj a deuvro ëd process automatisà.
Sòrt ëd Giuss
[modìfica | modifiché la sorgiss]Giuss 100% pur: Sensa adission ëd dossiant, colorant, o conservant.
Giuss da concentrà: Otnù an giontand eva a un concentrà disidratà.
Nétar: Giuss mes-cià a eva e sùcher, con fruta ch'a peul nen esse pressà diret (es. banan-a).
Giuss arforsà: Con vitamin-e (es. vitamin-a C) o mineral giontà.
Giuss fresch: Pa pastorisà, vendù an boteghe specialisà (dura pòch).
An Piemont, a son popolar ij giuss ëd pom locaj e le mës-ce con fruta dël teritòri, coma le spume (giuss legerment gasà) e ël chinòt (giuss ëd portogal amèr con spessie).
Cultura e Consum
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël giuss ëd fruta a l'é dovrà tant ant la colassion matinera coma ant ij moment ëd spòrt. An Piemont, a l'é present ant le feste paisan-e (es. Fësta dël Pom ëd Coni) e ant le tradission contadin-e. Le merende sinòire a comprendo sovens un bicer ëd giuss ëd fruta. An Euròpa, l'Anghiltèra a consuma dzortut giuss ëd portogal, antant che ij pais mediterani a preferisso coj d'uva o sitron.
Salute
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël giuss ëd fruta a forniss vitamin-a C, potassi, e antiossidant, ma a peul conten-e ëdcò tant sùcher natural (es. frutòsi). Consilià ëd beive giuss sensa sùcher giontà e an quantità moderà (200-300 ml al dì) për evité l'aument ëd la glicemìa. Ij giuss pa pastorisà a peulo esse arzigos për le person-e con sistema imunitàri dësvantagià.
Economìa
[modìfica | modifiché la sorgiss]La produssion mondial ëd giuss a l'é dominà da Stat Unì, Brasil, e Cina. Grand marche com Tropicana e Juicy Day a contròlo ël mercà global. An Piemont, cooperative agrìcole e brassarìe artisanal a produvo giuss ëd qualità con fruta local, vendù ant ij mercà e le boteghe bio. Ël giuss pressà a fresch a l'é na tendensa an chërsita ant le sità.