Gravitassion
Sembiansa
La gravitassion a l'é un-a dle fòrse fondamentaj dla natura ch'a fa atiré doi còrp con massa l'un vers l'àutr. A l'é responsàbil ëd fenòmen com la caduta dij còrp vers la Tèra, l'òrbita dij pianeta antorn al Sol, e la formassion ëd stèile e galassie. La teorìa clàssica dla gravitassion a l'é stàita formulà da Isaac Newton, mentre na descrission pì precisa a l'é smonùa da la relatività general d'Albert Einstein.
Natura dla gravitassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La gravitassion a peul esse descrivùa con doi manere diferent:
- **Lej ëd Newton**: La fòrsa gravitassional (F) antra doi còrp a l'é proporzional al prodot ëd soe masse (m₁ e m₂) e anversament proporzional al quadrà ëd la distansa (r) antra lor:
andoa G a l'é la costanta ëd gravitassion universal (6.674×10⁻¹¹ N·m²/kg²).
- **Relatività general**: La gravitassion a l'é nen na fòrsa, ma la conseguensa dla curvadura dlë spassi-temp causà da la massa. Còrp ch'as treuvo ant ës camp curvà a seguo ëd trajetòrie ciamà "geodésiche".
Sorgiss e generassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Tuti ij còrp con massa a género un camp gravitassional. Pì la massa a l'é granda e pì fòrt a l'é ël camp:
- **Ogèt cit**: Na pera o na montagna a produvo un camp débol.
- **Corp celest**: La Tèra, ël Sol, o ij përtus nèir a género camp fòrt.
- **Massa an moviment**: Scond la relatività, ëdcò l'energìa e la pression a contribuisso al camp.
Aplicassion
[modìfica | modifiché la sorgiss]La gravitassion a l'ha 'n ròl sentral ant:
- **Astronomìa**: Spieghé ij moviment dij pianeta e l'espansion dl'Univers.
- **Ingegnerìa**: Calcolé ël pèis ëd struture o la trajetòria dij satélit.
- **Vita quotidian-a**: Ten-e l'atmosfera e j'oceàn aderent a la Tèra, generé le maree.
- **Tecnologìa**: Sistema GPS ch'a dòvra coretiv relativìstich për precision.
Unità e mzura
[modìfica | modifiché la sorgiss]- **Acelerassion gravitassional (g)**: An SI, as mzura an m/s². Sla surfassa terestra, g ≈ 9.81 m/s².
- **Fòrsa gravitassional**: As mzura an newton (N). Es: ël pèis ëd n'òm ëd 70 kg a l'é F = 70 kg × 9.81 m/s² ≈ 686.7 N.
- **Strument**: Balansa për masse, acceleròmeter për mzuré g.
Efet e Sicurëssa
[modìfica | modifiché la sorgiss]- **Pèis**: Sensassion ëd fòrsa gravitassional sël còrp.
- **Microgravità**: Ant lë spassi, ridussion dël pèis a peul causé pèrdita d'òss e mùscoj.
- **Përtus nèir**: Camp gravitassional tant fòrt che gnente, gnanca la lus, a peul scapé.
- **Sicurëssa**: Anvironament con gravità motobin àuta a sarìo letaj për l'òm.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]- **Galileo Galilei** (sécol XVII): A dimostra che tùit ij còrp a dròco con la midema acelerassion (an gnorand l'atrit).
- **Isaac Newton** (1687): A fòrmula la lej ëd la gravitassion universal ant ël lìber _Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica_.
- **Henry Cavendish** (1798): A mzura G për la prima vira con na balansa ëd torsion.
- **Albert Einstein** (1915): A publica la teorìa dla relatività general, arvolussionand la comprension dla gravitassion.