Gust
Ël gust a l'é un dij sinch sens prinsipaj dël còrp uman, ansema a la vista, l'udì, ël tàtil e l'odorà. A l'é col sens ch'a përmëtt ëd arconòsse ij savor ëd còs ch'i mangioma o ch'i beivoma, grassie a le papile gustative situà an sla lenga e ant la boca. Ël gust a l'é strèitament colegà a l'odor, dagià che ij flavor ëd lòn ch'i consumoma a dipendo ëdcò da j'aròm ch'a rivo al nas.
Fisiologìa dël Gust
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le papile gustative a son ëd zòne cite ëdzora a la surfassa dla lenga e dël palà. Minca papila a conten ëd recetor gustativ ch'a son sensìbij a molécole specìfiche dij aliment. Costi recetor a mando 'd signaj al servel, ch'a-j identìfica coma savor diferent. A esisto sinch savor base arconossù:
- Doss (esempi: sùcher, fruta)
- Salà (esempi: sal, patatin-e)
- Aspr (esempi: lìmon, asil)
- Amèr (esempi: cafè, cicolata nèira)
- Umami (esempi: formagg, carn)
D'àutri savor, com ël gust ëd grass o metàlich, a peulo esse percepì, ma a son nen considerà "base."
Fator ch'a nfluenso ël Gust
[modìfica | modifiché la sorgiss]Età: Con j'agn, ël nùmer ëd papile gustative a peul diminuì, ridovend la sensibilità.
Salute: Maladìe com 'l Covid-19 a peulo modifiché ël gust.
Genética: Cheidun a peulo esse pì sensìbij a l'amèr (esempi: gust ëd la sostansa PROP).
Disturb dël Gust
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ageusia: Perdita completa dël gust.
Disgeusia: Percession distorta dël savor (esempi: gust metàlich an boca).
Conclusion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Ël gust a l'é pa mach n'esperiensa sensorial, ma ëdcò un element ëd cultura e identità. Ant ël Piemont, la richëssa dij savor a l'é në specc ëd soa stòria e dij sò prodòt tradissionaj.
Riferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]Brillat-Savarin, J.A. (1825). La Fisiologìa dël Gust.
Studi scientific su le papille gustative (Rivista Nature).