Vai al contenuto

Integrassion numérica

Da Wikipedia.

L'Integrassion numérica a l'é na part ëd l'anàlisi numérica ch'a studia ij métod për calcolé apopré ël valor d'un antëgral definì, especialment quand che na solussion analìtica a l'é pa possìbila o tròp complicà për otnì. Costa técnica a l'é dovrà an vàire camp sientìfich e angignerìstich për arzòlve problema pràtich.

Còsa a l'é l'Integrassion Numérica

[modìfica | modifiché la sorgiss]

L'antëgrassion numérica a l'é un process për stimé l'antëgral an dividend l'antërval an part pì cite e somand j'aprossimassion ëd l'àrea sota la curva . A l'é necessaria quand:

  • La fonsion a l'é pa antëgràbil analiticament.
  • La fonsion a l'é conossùa mach për pont discret (es. dat sperimentaj).
  • La complessità dël cálcol a l'é tròp àuta për métod esat.

Ij prim métod d'antëgrassion numérica a rivo a l'antichità, con Archimed ch'a dovrava polìgon regolar për stimé l'àrea dël sercc. Ant ël sécol XVII, Isaac Newton e Roger Cotes a l'han dësvlupà le formule ëd Newton-Cotes, coma la Regola dël trapessi. Ant ël sécol XIX, Carl Friedrich Gauss a l'ha anventà le quadrature gaussian-e për amelioré la precision. Ant ël sécol XX, l'avent dij computer a l'ha permëttù ëd dësvlupé métod avansà coma l'Adaptive quadrature e ël Métod ëd Monte Carlo.

Tècniche e Process

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Ij métod prinsipaj a son:

  • Régola dël trapessi: Aprossimé l'àrea sota la curva con dij trapessi.
  • Régola ëd Simpson: Dovré paràbola për fé l'aprossimassion.
  • Quadrature gaussian-e: Sernì ij pont d'antëgrassion për minimisé l'eror.
  • Métod adativ: Modifiché la dimension dij sot-antërval për le zòne pì complicà.
  • Métod ëd Monte Carlo: Generé pont a cas për stimé l'antëgral an dimension àute.

Minca métod a l'ha sò vantagi: la semplicità (trapessi), la precision (Simpson), o la flessibilità (Monte Carlo).

  • Fìsica: Calcolé ël travaj d'un-a fòrsa variàbil.
  • Angignerìa: Analisé signal ëd tension e corent variàbij.
  • Siensa dij dat: Arprodùe distribussion ëd probabilità.
  • Gràfich 3D: Calcolé l'iluminassion ant ij motor ëd rendering.
  • Economìa: Stimé l'àrea sota le curve ëd cost e guadagn.

Sfide e Prospetive

[modìfica | modifiché la sorgiss]

Le sfide prinsipaj a son:

  • Balansi antra precision e temp: Métod precis a ciamo pì temp ëd cálcol.
  • Eror ëd troncament: Aument ëd l'eror con fonsion ossilant o discontinue.
  • Dimension àuta: L'antëgrassion an vàire variàbij a deuvro métod stocàstich.

Ant ël futur:

  • Algoritm ìbrid: Combiné métod determinìstich e stocàstich.
  • Antëgrassion quantìstica: Sfruté ij computer quantìstich për problema compless.
  • Machine learning: Amprende pattern d'antëgrassion da dat esistent.