Interassion fòrta
L'interassion fòrta (o fòrsa fòrta) a l'é un-a dle quatr fòrse fondamentaj ëd la natura, ansema a la gravità, l'eletromagnetism e l'interassion debla. A l'é responsàbil ëd ten-e unì ij component dël nùcleo atòmich (proton e neutron) e ëd manten-e la coesion dij quark ant ël sen ëd le partissele subatòmiche com ij barion (pr'esempi, proton e neutron) e ij meson. Costa fòrsa a l'é medià da le partissele ciamà gluon, ch'a pòrto na càrica ëd color, e a l'é descrivùa da la teorìa dla cromodinàmica quantìstica (QCD).
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La teorìa dl'interassion fòrta a l'é stàita dësvlupà dël sécol ch'a fa XX. Dël 1935, ël fìsich giaponèis Hideki Yukawa a l'ha proponù n'ipotesi për spieghé la fòrsa ant ël nùcleo atòmich, an prevedend l'esistensa d'un meson. Contut, la teorìa modërna dla QCD a l'é stàita elaborà ant j'agn '70, grassie al travaj ëd fìsich com Murray Gell-Mann e David Gross. La QCD a definiss l'interassion fòrta com na fòrsa ch'a agiss an tra ij quark për mojen dij gluon, con un mecanism basà an sla càrica ëd color.
Descrission
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'interassion fòrta a agiss an tra quark, ij component elementar ëd le partissele com proton e neutron. A l'é diferenta da l'eletromagnetism për via ëd soa natura: la fòrsa a dventa pì fòrta quand che ij quark a son distansià, un fenòmen ciamà confinament dij quark. Ij gluon, sensa massa, a pòrto lor midem la càrica ëd color, lòn ch'a men-a a n'efet d'antërassion che a rinfòrsa la fòrsa.
Proprietà
[modìfica | modifiché la sorgiss]Libertà asintòtica: A energie àute (o distanse curte), ij quark a comporto com s'a fusso lìber, na propietà confermà da le preuve sperimentaj.
Confinament dij quark: A distanse grande, la fòrsa a aumenta, rendend ampossìbil separé ij quark. Sòn a spiega përché as peulo mai osservé quark isolà.
Mediassion dij gluon: A l'opòst dij foton (mediator ëd l'eletromagnetism), ij gluon a son soget a l'interassion fòrta midema, creand d'euvrage ëd gluon complicà.
Ròl ant la Fìsica
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'interassion fòrta a l'é ciav për la stabilità dij nùcleo atòmich e për l'esistensa ëd la materia ordinaria. An dzorpì, a l'é fondamental ant lë studi:
- Dle stèile ëd neutron, andova la fòrsa a contrasta la gravità.
- Dël plasma ëd quark e gluon, na condission ëd materia present ant l'Univers primitiv.
Vardé ëdcò
[modìfica | modifiché la sorgiss]Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]Gell-Mann, M. (1964). "A Schematic Model of Baryons and Mesons". Physics Letters.
Gross, D. (2004). "The discovery of asymptotic freedom". Reviews of Modern Physics.