Intestin cit
L'intestin cit a l'é la part pì longa dël sistema digestiv, situà tra lë stòmi e l'intestin gròss. Soa fonsion prinsipal a l'é cola ëd completé la digestion dël mangé e d'assorbì la pì part dij nutriment necessari për l'organism. A l'é na component essensial dël trat gastrointestinal.
Part prinsipaj ëd l'intestin cit
[modìfica | modifiché la sorgiss]L'intestin cit as divid an tre session:
- Duoden (duodenum): La prima part, andoa che ël mangé as mës-cia con la fel (prodovùa dal fìdich) e j'enzim pancreatich (dal pàncreas).
- Digiun (jejunum): La sezion ëd mes, andoa che l'assorbiment dij nutriment (protein-e, carboidrà, vitamin-e idrosolùbij) a riva an manera intensiva.
- Ìleon (ileum): La part final, ch'a gestiss l'assorbiment dij nutriment restà, dzortut ëd vitamina B12 e àcid biliar, prima ëd passé a l'intestin gròss.
Fonsion prinsipaj
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Digestion chìmica: J'enzim dal pàncreas e la fel dal fìdich a decompon-o grass, protein-e, e carboidrà.
- Assorbiment dij nutriment: Le parej ëd l'intestin cit a son rivestìe ëd vilosità intestinaj, ch'a aumento la surfassa d'assorbiment.
- Fonsion imunitaria: Le plache ëd Peyer ant l'ìleon a giuto a difende l'organism contra ij patògen.
Organ correlà
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Pàncreas: A secern enzim digestiv (esempi: lipasi, amilasi) ant ël duoden.
- Fìdich e cistifelia: A produvo e a memoriso la fel, essensial për la digestion dij grass.
Maladìe comun-e
[modìfica | modifiché la sorgiss]- Maladìa celìaca: Reassion autoimmun-a al glùtin, ch'a provòca dëstrussion dle vilosità intestinaj.
- Maladìa ëd Crohn: Maladìa infiamatòria crònica ch'a peul colpì qualsëssìa part dël sistema digestiv, comprèis l'ìleon.
- Infession (es. gastroenterite): Causà da virus, bater, o parassit, ch'a men-o a diarera e vòmit.
- Ostrussion intestinal: Blòch dël trànsit dël mangé për via d'aderense, tumor, o strangolament.
Prevension
[modìfica | modifiché la sorgiss]Na dieta equilibrà (rica ëd fibre, fruta, e verdura), idratassion adeguà, e evité l'ecess ëd grass saturà a manten-o la salute dl'intestin cit. Ij probiòtich (present ant ij formagg piemontèis tradissionaj) a peulo giuté a manten-e na flora intestinal bon-a.
Curiosità
[modìfica | modifiché la sorgiss]An Piemont, ij piat tradissionaj coma ël risòt o le mnestre ëd verdure a son font d'energìa e nutriment ch'a giuto ël travaj dl'intestin cit. La bagna cauda, con sò àut contnù ëd vitamin-a B da j'aj, a peul avèj efet benéfich an sl'assimilassion dij nutriment.
Referense
[modìfica | modifiché la sorgiss]Gray, H. (1918). Anatomia umana.